Coses que arriben... BY LAIA

Miro la data de l'última entrada que vaig escriure; 13 de gener. Deu ni do. Han passat casi dos mesos... i no sabria com resumir-los. Bé, mentida, sí que en sabria però prefereixo no fer-ho. Prefereixo mirar cap endavant que no cap endarrera. Prefereixo mirar la gent que m'envolta que veure els fantasmes dels que no estan al meu costat. Prefereixo pensar en la primavera que ve, en l'estiu que ens donarà ja una mica d'escalfor, que no pas en aquest hivern que estem vivint. Prefereixo pensar que els obstacles que divisem són uns quants però que els podrem saltar. Que els podré saltar. Que ja ho deien Machado i Sabina i Serrat "que no hay camino, se hace camino al andar... GOLPE A GOLPE, VERSO A VERSO". Prefereixo pensar que sóc afortunada de viure on visc, de viure com visc, amb qui... que no pas que sóc una desgraciada perquè m'han passat coses dolentes (com a tothom). Prefereixo pensar que sóc afortunada... de viure. Prefereixo pensar que hi ha coses fantàstiques que estan en el camí d'arribada a mi, que vénen amb forma de vestit de dama d'honor, amb forma de viatges, amb forma de Brad Pitt? ;) Amb forma de peus molt petits que caben dins d'uns peücs, d'home intel·ligent que et cuida i et fa riure, ... de caseta petita però davant del mar, amb un pati molt gran on hi càpiga una taula molt gran plena de família, molta, i amics, molts amics però sobretot bons, plena de bones olors, de copes que fan soroll al brindar... un pati on hi sonin música i riures a tot hora. Com deien Els Amics: " i un jardí on si pugui ballar, i un portal que convidi a pasar". Les dificultats arriben, però quan saps que les has de passar - I LES VOLS PASSAR- només pots fer una cosa: CAMINAR CAP ENDAVANT, i si ho pots fer somrient i amb una mica de colorete MILLOR.