DEIXEU-ME DIR QUE... by Aru

Em prenc el tè amb llet i miro per la finestra; Està com mig envoirat, però no feia fred, ara quan he pujat. Encénc l'ordenador i Google diu que ja és primavera; deu ser veritat. Això vol dir que començarem a anar tots disfressats amb samarrtes de màniga llarga i sàndalies, o botes d'hivern i màniga curta... o combinacions estrambòtiques d'aquestes que jo les veig i penso "Si algú ens veiés per un forat...no sabria dir si a quin mes de l'any estem".
És primavera, aviam si es nota. I comença a sortir el solet, que ja ens toca. I els dies es fan més llargs... i millors, i les flors surten... i ens en regalen. I els ocells canten... i els puc escoltar asseguda al meu pati en bona companyia. Ja és primavera, i intentarem disfrutar cada dia, i trobar alguna cosa bona i bonica, i gaudir dels dilluns i dels dimarts i dels dimecres... i no esperar només a que arribi divendres, a que arribi l'estiu, perquè ho volguem o no...l'estiu arribarà, i llavors la Primavera ja haurà passat, i no ens la podem perdre mirant al futur. Mirem al present.
I per fer el present, o simplement aquest moment, una mica més bonic...Deixeu-me compartir aquest poema amb vosaltres.


Deixeu-me dir

Deixeu-me dir que ja és temps d'oblidar,

que ja és temps de creure un altre cop en la puresa

i de repintar les cases de colors alegres.

Aquells que han viscut molts anys lluny del poble

seran cridats a retornar

i una nit qualsevol

el vent s'endurà totes les paraules

que hem malmès de tant dir-les sense amor.

I l'endemà serà com si alcéssim

després d'una nit de vint segles.

Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,

que ja és temps de creure en els prodigis

i que tant se val de les noies que no hem conegut;

que el poble és com abans

i que algun dia

hi haurà flors al jardí

i vent als arbres

i paraules inventades de nou

només per a nosaltres.

                             

                                        Miquel Martí i Pol