La llegenda de los amantes de Teruel, explica la història d'una noia , de familia rica, i un noi pobre, que s'enamoren. El noi sap que la noia no es podrà casar amb ell si el seu pare no ho aprova, així que decideix anar a fer fortuna i li diu a ella que tornarà al cap de 5 anys.
Durant aquest temps el pare de la noia intenta fer-la casar varies vegades, però ella sempre li diu que es vol esperar fins a ser més gran...i el pare ho respecta. Passat el temps, el pare insisteix, i la noia, veient que el seu amor no torna... accedeix a casar-se. Al cap de poc...com us podeu imaginar, torna ell.
La va a buscar i li demana que li faci un petó, però ella diu que no pot, que ha de respectar al seu marit...ell insisteix, però ella s'hi nega... i ell es mor, al moment, de la tristesa.
Als pocs dies, al funeral del noi, ella s'apropa a despedir-se d'ell, a l'església, davant de tothom, i el besa...tan fort...i amb tan d'amor... que mor també.
Los amantes de Teruel es deien Isabel de Segura i Juan, però a les representacions que s'han fet de la història...a ell sempre se li ha dit Diego.
I sabeu què? La meva iaia es diu Isabel Garcia Segura... i el meu avi...es deia Diego.
:-)
Feliça dia als que esteu enamorats, als que recordeu grans amors, als que estimeu...
Als que...potser us enamoreu avui. Qui sap.
Cari... ja saps que he estat out of the blog ;) m'ha encantat la teva entrada, les fotos... i sobretot la preiosa frase que recordava sempre la iaia "tonta ella, tonto él", jajajajajajajajajaja.
ResponderEliminarLAIA