Ni una mica de mi ... BY LAIA

Ahir vaig escriure una entrada pel blog però la vaig deixar en "esborranys" perquè estava liada i no tenia massa temps de fer-ho bé. Avui entro, la llegeixo i anava a esborrar la part "negativa" perquè hi ha coses que em dóna la sensació que potser no cal ni mencionar-les, però no, la deixo i la rebato després, ok?.

"Sembla que per fi és "estiu". Volíeu calor, doncs tindreu calor, però recordeu que mai ve sola. Que amb la calor venen aquells éssers tan simpàtics que ens marquen la cara a mitja nit i fan que ens llevem amb una ronxa vermella al mig de la galta.
És dilluns, hem dormit poc aquest cap de setmana i ahir va costar agafar el son; de vegades com més cansat estàs més et costa sembla. És una d'aquestes coses que no podré entendre mai. Com tampoc podré entendre que hi hagi gent que faci coses tan lletges, que no se'm acudeix un altre adjectiu més apropiat... Que mira que és dolenta l'enveja i hi ha persones que no saben dissimular i es retraten, ... i que poc elegants!. Tampoc no puc entendre que hi hagi gent que no digui les coses, o que les digui a tothom menys a qui les ha de dir de veritat. Que parlant la gent s'entén, ... i és així.

Ja sé que la meva vida és mooooolt interessant però, feu-vos un favor, ocupeu-vos de la vostra, potser així aconseguireu que sigui menys avorrida.

Però deixant a banda totes aquestes coses desagradables que no entenc també n'hi ha de bones, que no comprenc però que passen, sense tenir una explicació o una raó. Com que amb algú tinguis feeling, o que et faci riure així perquè sí, sense ser massa graciós inclús, o que ens doni tan bon rollo un somriure, una mirada de complicitat, que hi hagi dies que ens pensem que ens podem menjar el món, que hi hagi nits que ens il·luminin tot i la foscor, que unes frases impreses en un paper ens puguin emocionar, que una cançó ens posi la pell de gallina, o una mà."

Avui és dimarts. I recordo que ahir us deia algunes d'aquestes coses perquè hi ha gent dolenta i l'enveja és molt perillosa, sí que és veritat, però avui decideixo que no els hi faig ni cas, que em dedicaré a intentar fer feliç a la gent que em rodeja, donar-lis bons moments almenys els minuts que comparteixin amb mi durant aquest dia. Que a les persones que no em volen bé (com dirien els italians) no els hi dedicaré ni una mica de mi i que seré feliç encara que estigui núvol i que em piquin els mosquits, ... que és el que passa quan tenim la sang massa dolça o la pell molt fina (que ens piquen per tot arreu).