Una dona, d´uns 40 anys, pel mòbil,ahir a l´autobús.
"- Aviam Joan, fes el favor d´anar a la platja. A la platja! Estàs de vacances per fer coses i jugar i disfrutar, no per estar tancat a casa"
"....."
"M és igual, ja et pots posar el banyador i anar a la platja a jugar amb el Quique, vinga."
Penja. Truca a un altre número:
"A ver Jose...quieres hacer el favor de mandar a tu hijo a la playa!! Así no vamos bién eh. No puede ser esto. Todo el día con la play y el ordenador. Mira que te lo dije eh! ...Es que le dejas hacer lo que le da la gana. YA está bien. No vamos bien así eh."
"....."
"-pues si se quiere quedar en casa que haga deberes. ¿Ha hecho deberes hoy? No Jose, no. Te ha dicho que sí, no! Míralo!!! ¿Cuántos días ha hecho deberes desde que estáis en Llançà? ¿Cómo que ya hará??? ¡¡Pero si tiene 800 páginas!! Y si se queda en casa le sacas la play y el ordenador."
Penja. Torna a marcar:
"Joan...a la platja!!! I sino el papa et treurà l´ordenador i la play. Punto. A la platjaaaaa!"
Què passa? Realment costa tan posar-se dacord en l´educació? Realment hi ha una opció correcta? Un que ho fa bé, i un que s´equivoca? Sempre són les dones les que s´acaben imopsant? ELs pares que comprenen més als fills, sobretot si són mascles, i encara que facin tonteries...??Què passa? Que en el fons als pares tb els hi agradaria quedar-se jugant a la play? A totes les famílies passen sempre les mateixes coses? algunes sí, algunes no...però cap de nova? Totes les relacions...ja s´han viscut igual, abans, per algú altre?
Res és nou?
No hay comentarios:
Publicar un comentario