Ahir vaig anar al Cine a la Fresca a Montjuic. Que sí, que és
tope hippy i super guay i mola mogollon està allà estirat a la gespa fent una
birreta a l’aire lliure, una nit d’estiu. Dit això, plantejats els arguments
obvis diré que no va ser una experiència agradable. Que la peli (japonesa, que
segur que era super de culte i mega interessant vist des de la perspectiva d’algun
moviment filosòfic que a mi em ve molt, però molt, gran) era molt depriment i
lenta per un dilluns a les 22h., que per veure malalts d’ictus, adolescents
violadors enganxats a la consola, iaies malaltes d’Alzheimer que s’han de fer
càrrec dels seus néts... doncs que no vaig al cine, us ho dic en sèrio, i que l’humitat
de la gespa se’m calava als ossos d’una manera escandalosa, i quan portava deu minuts de peli ja no sabia
com ni on posar els peus, les cames, ... al cap d’una hora ja no sabia on
posar-me tota jo, vaja... Vaig decidir marxar, perquè jo quan no estic bé no sé
estar, tampoc tinc cap necessitat, no?. Vaig comunicar als meus amics que fotia
el camp, ells van riure perquè realment era obvi que el tema massa emocionant
no era, i vaig decidir marxar tot i l’advertència de l’Anna de: “neni no hi ha
busos fins que acabi la peli eh”. És igual, ja aniré baixant, no és tan tros,
ja m’espavilaré. Molt bé xata Laia, tu a la teva, sempre pensant que ja t’espavilaràs.
Va ser molt maco perdre’s pels voltants del Castell de
Montjuic cap a les 11 i mitja de la nit d’un dilluns... Ja sabeu que no hi ha
lloc més recomanable per perdre’s. Ale, Laia la valenta, ... que tu també
nena!!!.
Al final vaig trobar una argentins, als que em vaig pràcticament
enganxar, que em van demanar indicacions, ... va baixar un taxi el van agafar i
em van baixar fins al paral·lel, a 5 minuts caminant de casa.
Que vaig tenir sort que per aquells camins del voltant del
castell m’hagués pogut sortir el Conde Drácula i violar-me, doncs sí, ho sé.
Que els argentins que em van portar haurien pogut ser assassins en sèrie i
tallar-me a bocins i fotre’m al mar, sí, també ho sé. Vaig tenir sort suposo,
que afortunada que sóc que no em van violar ni matar!, ... Manda huevos haver
de pensar això, no?.
Jo és que em penso que sóc molt espavilada... sabeu?.
Bon dimarts people! Només em queden 3 dies per vacances.
No hay comentarios:
Publicar un comentario