TOT ES REPETEIX???? By Aru

Una dona, d´uns 40 anys, pel mòbil,ahir a l´autobús.

"- Aviam Joan, fes el favor d´anar a la platja. A la platja! Estàs de vacances per fer coses i jugar i disfrutar, no per estar tancat a casa"

"....."

"M és igual, ja et pots posar el banyador i anar a la platja a jugar amb el Quique, vinga."

Penja. Truca a un altre número:

"A ver Jose...quieres hacer el favor de mandar a tu hijo a la playa!! Así no vamos bién eh. No puede ser esto. Todo el día con la play y el ordenador. Mira que te lo dije eh! ...Es que le dejas hacer lo que le da la gana. YA está bien. No vamos bien así eh."

"....."
"-pues si se quiere quedar en casa que haga deberes. ¿Ha hecho deberes hoy? No Jose, no. Te ha dicho que sí, no! Míralo!!! ¿Cuántos días ha hecho deberes desde que estáis en Llançà? ¿Cómo que ya hará??? ¡¡Pero si tiene 800 páginas!! Y si se queda en casa le sacas la play y el ordenador."

Penja. Torna a marcar:

"Joan...a la platja!!! I sino el papa et treurà l´ordenador i la play. Punto. A la platjaaaaa!"

Què passa? Realment costa tan posar-se dacord en l´educació? Realment hi ha una opció correcta? Un que ho fa bé, i un que s´equivoca? Sempre són les dones les que s´acaben imopsant? ELs pares que comprenen més als fills, sobretot si són mascles, i encara que facin tonteries...??Què passa? Que en el fons als pares tb els hi agradaria quedar-se jugant a la play? A totes les famílies passen sempre les mateixes coses? algunes sí, algunes no...però cap de nova? Totes les relacions...ja s´han viscut igual, abans, per algú altre?
Res és nou?

Jo és que sóc molt espavilada... BY LAIA

Ahir vaig anar al Cine a la Fresca a Montjuic. Que sí, que és tope hippy i super guay i mola mogollon està allà estirat a la gespa fent una birreta a l’aire lliure, una nit d’estiu. Dit això, plantejats els arguments obvis diré que no va ser una experiència agradable. Que la peli (japonesa, que segur que era super de culte i mega interessant vist des de la perspectiva d’algun moviment filosòfic que a mi em ve molt, però molt, gran) era molt depriment i lenta per un dilluns a les 22h., que per veure malalts d’ictus, adolescents violadors enganxats a la consola, iaies malaltes d’Alzheimer que s’han de fer càrrec dels seus néts... doncs que no vaig al cine, us ho dic en sèrio, i que l’humitat de la gespa se’m calava als ossos d’una manera escandalosa,  i quan portava deu minuts de peli ja no sabia com ni on posar els peus, les cames, ... al cap d’una hora ja no sabia on posar-me tota jo, vaja... Vaig decidir marxar, perquè jo quan no estic bé no sé estar, tampoc tinc cap necessitat, no?. Vaig comunicar als meus amics que fotia el camp, ells van riure perquè realment era obvi que el tema massa emocionant no era, i vaig decidir marxar tot i l’advertència de l’Anna de: “neni no hi ha busos fins que acabi la peli eh”. És igual, ja aniré baixant, no és tan tros, ja m’espavilaré. Molt bé xata Laia, tu a la teva, sempre pensant que ja t’espavilaràs.

Va ser molt maco perdre’s pels voltants del Castell de Montjuic cap a les 11 i mitja de la nit d’un dilluns... Ja sabeu que no hi ha lloc més recomanable per perdre’s. Ale, Laia la valenta, ... que tu també nena!!!.

Al final vaig trobar una argentins, als que em vaig pràcticament enganxar, que em van demanar indicacions, ... va baixar un taxi el van agafar i em van baixar fins al paral·lel, a 5 minuts caminant de casa.

Que vaig tenir sort que per aquells camins del voltant del castell m’hagués pogut sortir el Conde Drácula i violar-me, doncs sí, ho sé. Que els argentins que em van portar haurien pogut ser assassins en sèrie i tallar-me a bocins i fotre’m al mar, sí, també ho sé. Vaig tenir sort suposo, que afortunada que sóc que no em van violar ni matar!, ... Manda huevos haver de pensar això, no?.

Jo és que em penso que sóc molt espavilada... sabeu?.

Bon dimarts people! Només em queden 3 dies per vacances.

... xarrupant caps de gambes BY LAIA

És dilluns i estic força cansada, ha sigut un finde intens. Però estic contenta perquè, primer, sarna con gusto no pica, i segon perquè em queden 5 dies i començo vacances i en tinc moltes ganes i sóc MOOOOOOOLT feliç! J

Conclusions “after finde”:

-          Les platges de la Costa Brava són un paradís i s’hi està de luxe!
-          Retrobar vells amics de vegades dóna molt bon rotllo.
-          Hi ha petits moments que compensen la falta de son.

Tinc ganes de no haver de pensar en l’alarma quan m’estic quedant adormida al sofà, d’obrir els ulls i decidir què em ve de gust fer en funció del dia... i després canviar d’opinió perquè sí, perquè no tinc hores, perquè tant m´és dilluns o dissabte, perquè m’ha trucat un amic i m’ha proposat un pla improvitzat que no té res d’especial... però que ho té tot.

Ganes de menjar-me unes gambes en un xiringuito de platja i xarrupar els caps i tacar-me i que em sigui igual, i córrer cap a l’aigua a fer-me un banyet abans de devorar un gelat de meló, o mandarina, ...
Ganes de trucar i dir “què fem? a mi em va bé tot, anem on vulgueu, tornem demà, o no... ;) “.
Ganes d’estar més de dos dies a Calella.
Ganes de passar una nit mirant les estrelles.
Ganes de passar un dia sencer a la sorra de Port Bo i notar com a mida que avança el dia el sol va agafant-se una mica més a la pell, arribar a casa, dutxar-te, posar-te molta “after sun” i sortir amb un vestidet blanc i les galtes una mica vermelles... i els braços una mica daurats...
De despertar-me a mitja nit i que no passi res si ja no tinc son, que demà no m’he de llevar d’hora i si ara no en tinc ganes ja dormiré més tard, de vegades a mitja nit es poden fer coses molt més interessants que dormir (si no has de matinar millor que millor). Que és molt xula la llum (o la no llum) de les 3 del matí d’una nit d’estiu.

P.D. Aru m’encanta la nova foto del blog... i la nova frase ;) MUA!

... i la "peque" en va fer 29 (By Laia)

Dimecres passat va ser l’aniversari de la petita del blog i encara és hora que fem una menció, així que aquí la tenim. L’Ainix va fer 29 anys i com tots sabeu cada dia està més guapa i cada dia l’estimem més, si és que es pot.

Aprofito per adjuntar-vos el meu “missatge” a la seva targeta de felicitació:

No vam triar una germaneta

rossa, preciosa, ... una princeseta.

Va arribar un dia de molta calor

li vam dir "bebé", d'això ja... deu ni do!


Li vam fer un lloc entre els "pin y pon",

les nines, els contes, els "tiritons"

i a poc a poc va anar creixent

i osti! el bebé... va ser pibón!


Avui pensava una dedicatòria,

maca, especial, que fes història.

Però res, no surt, no hi ha manera

mentre m'inspiro ME VOY PAL CERA!



Unes canyetes i algun tequila

i arriben tots i així... la vida

que va passant però no ens separa

i tu cada dia... més de puta mare!

Petons "tatin" ... By Laia

Dissabte amb la Patty, la meva cosina (germana ;) comentàvem l’interessant tema dels petons. Que és tot un tema eh!. Jo crec que, tot i que hi ha moltíssimes, infinitat, classes de petons, podem fer 3 grans grups així... rollo groso modo. Primer grup, els petons aquells que ja des del principi veus que no, que xoques, que les dents es troben, que us busqueu i no acabeu d’encaixar... petons com encallats. Segon grup els de “bueno”, o sigui no troben obstacles però bueno... que ni fu  ni fa. Tercer grup petons que et desfan; aquells que et fonen, que et trobes i tot és fàcil i els llavis semblen ... són... com la poma d’una “tatin”, dolços, calents, suaus... Són aquells petons que quan es fan se’t mou tot per dins i és fantàstic.

Allò de “...a kiss is just a kiss” doncs depen. Hi ha petons que són molt més que JUST A KISS. Com diu el Sabina, “que un beso es sólo un asalto y la cama es un ring de boxeo”. I si és per fer-me petons del tercer grup... a mi que m’assaltin! ... i després ja veurem si boxegem o no.

Que a mi m’agraden molt els petons “tatin”, què voleu que us digui! I és una qüestió científica, química, i demostrable eh! no una parida de romanticones com jo. Que els petons augmenten les endorfines, puja el nivell d’adrenalina, testosterona, oxitocina (hormona que desperta la necessitat d’unió amb la parella)i produeixen un efecte analgèsic. Què més voleu?!

“Asimismo, está comprobado que la serie de cambios químicos referida tiene efecto positivo, pues proporciona satisfacción, bienestar y relajación, factores clave para manejar adecuadamente situaciones causantes de estrés y momentos de tensión lo que, en conjunto, puede alargar la esperanza de vida hasta en cinco años.
De igual forma, es importante señalar que diversas investigaciones a nivel internacional revelan que los besos frecuentes y apasionados ayudan a mantenerse en forma. Ya que cada vez que das un beso apasionado requiere el trabajo de 29 músculos, genera presión de hasta 12 kilos sobre la pareja y puede elevar la frecuencia cardiaca de 70 a 140 latidos por minuto.
Acción por la que algunos científicos británicos intentan convencer a aquellas personas que desean adelgazar que prueben la llamada "dieta kiss" que, si bien no es un régimen alimenticio que nos indica que comer, se considera un efectivo método para "quemar" un alto porcentaje de calorías placenteramente”

... sortint del mar... una havanera. BY LAIA

Dissabte per la nit vam estar a Calella, la nostra estimada Calella de Palafrugell que sempre ens acull amb els braços oberts (i Port Bo somrient-nos) i mai ens decep. Vam estar asseguts al “rompeolas” bebent quintos de cervesa molt freda (gran mida el quinto!) i escoltant les havaneres sota una nit plena d’estrelles, que no ho dic perquè quedi bonic, és que és així, n’hi havia moltes, per si no ho era prou ja d’especial l’ocasió. Va ser fantàstic però, per sorpresa nostra, la nit encara ens volia regalar alguna cosa més. Resulta que vam sentir que la festa continuava i que un grup que havien actuat ja aquella nit a l’escenari de la caleta més maca del món, doncs seguien l’actuació a La Bella Lola, una taverna fabulosa... un altre lloc màgic per descobrir si no hi heu anat. Així que vam passar les hores següents a la barra fent uns mojitos i emocionant-nos amb aquells 4 senyors, perquè eren “tot un senyor” tots 4. Jo no havia escoltat mai havaneras així, vull dir en un lloc tan petit, en plan familiar, allà davant, tenint-los tan a prop, i no havia pensat mai que m’agradaria tant però tantíssim!!!!. Va ser preciós, van cantar cançons tan maques, d’aquestes que et toquen... que no saps perquè ben bé però et posen la pell de gallina. Que no us inflaré el cap però que de debò que els heu de sentir, escoltar, però sobretot els heu de viure... si mai teniu l’ocasió compartiu amb ells uns mojitos en directe. No us en penedireu. Hi ha nits per recordar i la del dissabte en serà una per a mi.

“... de sobte he sentit cops de gelosia, en veure

con anaven per la pell del teu cos, que ara veig tan bonic

Avui em sembla encara un xic més bell que ahir.

Avui t’he vist sortint del mar.”

   (Perles d’aigua)

FIRMEU SIUSPLAU by Aru

És increible...però... passen aquestes coses.
Hi ha països on es culpa a una dona de ser violada. I ademés és forçada a suicidar-se.
No sé què més dir; llegiu-ho vosaltres mateixos:

"Durante cinco días, Lal Bibi, una joven afgana de 18 años, estuvo secuestrada, amarrada a un muro, y fue torturada y violada por un grupo de policías en Afganistán. Pero ella está dispuesta a defenderse, actuando en contra de lo que la sociedad espera de las mujeres afganas. Si apoyamos su lucha ahora, podremos ayudar a que Lal Bibi y las demás mujeres en Afganistán obtengan justicia.

Según algunas reglas culturales arraigadas localmente, Lal Bibi ha sido deshonrada porque fue violada sexualmente. Ahora, debe suicidarse. Ella ha manifestado públicamente que así lo hará a menos que sus violadores sean llevados ante la justicia y que su honor y dignidad sean restablecidos. Normalmente, los tribunales de Afganistán no persiguen este tipo de casos, y por ahora los principales sospechosos de la violación no han sido procesados, quizás esperando a que se diluya la atención internacional. Con cada día que pasa sin que los culpables sean arrestados, Lal Bibi se encuentra más cerca del suicidio forzoso. Pero aún hay una luz de esperanza.

Este fin de semana, EE.UU., Japón, el Reino Unido y otros grandes donantes esperan comprometer cuatro mil millones de dólares para Afganistán. Parte de este dinero servirá para pagar el sueldo de las mismas fuerzas policiales responsables de la violación de Lal Bibi. Pero una protesta ciudadana global ahora puede poner en evidencia a los donantes, y forzarles a poner como condición de su ayuda la toma de acciones concretas para proteger a las mujeres y combatir las agresiones sexuales. No tenemos mucho tiempo por delante. Haz clic abajo para exigir los cambios que podrían salvarle la vida a Lal Bibi. Nuestra petición será entregada durante la conferencia de donantes en Tokio:"

https://secure.avaaz.org/es/justice_for_lal_bibi_c/?bZAGzab&v=15797




Avaaz.org
http://www.avaaz.org/es/index.php