EL CONTE DE LA LLUNA I EL NEN MAR: by Aru

Hi havia una vegada un nen amb els ulls clars i transparents com el mar.
Hi havia una nena, que es deia Lluna, que se´l estimava molt.
Un dia el nen va desitjar molt fort, molt fort, molt fort, ser com el mar.
El nen es va començar a convertir en aigua. Primer els peus... i la nena el portava a l´escola dins d´una galleda, perquè no s´escampés; Després... les cames, i es passava el dia a la banyera, mentre la nena li llegia contes i li explicava el què passava al carrer. Més tard... tot el cos se li va convertir en aigua... només li quedava el cap, i la nena li cantava cançons, i li portava caramels d´aquells de fruites que li agradaven tant.
Fins que un dia... tot ell era aigua.
El nen es deixava portar sense preocupar-se. Primer fins la riera, i la nena anava corrent al seu costat, per la voreta. Després cap al riu... i la nena el seguia pujada en una canoa. Fins que va arribar al mar.
La nena es va fer amiga d´un pescador que la portava amb barca perquè pogués estar prop d´ell.
I el nen mar es deixava portar... cap a una caleta, cap a una altra, rebotant contra les roques, cap a una platja, cap a una altra... cap al port...
I la nena el seguia, i el seguia, cap aquí... i cap allà...
Fins que una nit de tempesta la nena es va adonar que estava molt cansada.
I va cridar amb totes les seves forces, desde la barca:
"Nen maaaaaar!!!! Ja sé que és còmode deixar-se portar! Però jo et vull amb mi! I agafar-te la mà sense que se m´escorri entre els dits! Ja no et puc seguir més!"