... històries de princeses BY LAIA

La setmana que ve és Sant Jordi, data que ens encanta a les Ruiz sisters. És un dia molt bonic i a Barcelona encara més, perquè el carrer s’omple de roses i de bona olor i de moments romàntics i somriures agraïts. I la ciutat s’omple de paradetes amb històries fantàstiques de països llunyans i la imaginació vola i te la creues a cada cantonada. Sóc de les que defensen aquest dia com el dels enamorats, almenys aquí, a la nostra terra. I ja no només dels enamorats pròpiament dits(rollo parelleta i tot el pastís), sinó dels enamorats de la primavera, de les flors, de la cultura i de les tradicions catalanes...

El dia de les enamorades dels poques cavallers que queden, dels que s’enamoren de princeses... guerreres.

Aprofito per deixar-vos uns versos d'un poeta amb un cor molt gran.

INTERIORES - J. Sabina

El crepúsculo va con retraso
destiñendo la sal de la vida,
vivo en un callejón sin salida,
hace tiempo que no me hago caso.
Avanzando hacia atrás, paso a paso,
cada atajo parece una huida,
cuando pierda por fin la partida
roncaré a la salud del ocaso.
Romperé el comodín que me sobra,
tiraré a la basura la obra
que corrige con sorna el destino.
Y, desnudo, con ningún reproche,
le daré la razón a la noche
y abriré otra botella de vino.
Amanece peor cada día,
y, a pesar de las horas azules,
los relámpagos son tan gandules
como trenes sin norte ni vía.
Heme aquí sin hallar todavía
morbo y cólera en campo de gules,
entre harapos de velos de tules,
novio póstumo en cama vacía.
Con oído avizor, por si acaso
consiguiera indultar el fracaso
sobornando a la indómita musa.
Cuéntame, por tus muertos, le pido,
una historia de amores y olvidos
que me empuje a cantar sin excusa.