El divendres pel matí vaig anar al C.A.P., sense gaires esperances, sincerament.
Tinc lumbago desde fa molts mesos.
Total... passo de reproduir-vos tota la conversa amb la geni de la meva doctora.
Només us diré, a mode de resum, que em va dir frases tan grans com "Què et canviarà saber que tens una èrnia enlloc d´un lumbago, si total t has de medicar igual? " o "Sí, t´hauràs de medicar sempre, això és com el que té un càncer" o "mira, t´ha tocat"...ah, i lo millor és que em va receptar 8 PASTILLES al dia, de moment fins d´aquí 2 mesos, que tinc hora amb l´especialista (que evidentment no em penso prendre)...i que algunes em poden donar marejos i son.
I...tot això...
txan txa txa txaaaaaaaaaan: SENSE NI TAN SOLS TOCAR-ME, o VISITAR-ME o FER-ME ESTIRAR A LA CAMILLA.
Tot això...només tenint-me asseguda al seu davant.
ÉS UNA MÀQUINA LA TIA, OI???
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
No hay comentarios:
Publicar un comentario