... un petit privilegi... by Laia

He somiat que no anava a primera hora. Us ho explico; quan anava a “l’insti”, algunes vegades que tenia son o em feia molta mandra... feia campana (sí, ho confesso) i per la nit pensava: “demà no aniré a primera hora”. Doncs he somiat que podia permetre’m aquest petit luxe, que només dura una horeta, i que em quedava al llit dormint sota la colxa durant 60 preciosos i llargs minuts. Com de fet i si m’haguessin deixat triar jo el que hauria volgut avui (perquè avui ha sigut molt i molt dur llevar-se), hauria sigut no anar al primer dia de la setmana, més que només a primera hora... doncs no m’hauria servit de gaire. Quan m’he llevat he pensat... “mi reino por un día de cama”. Hauriem de tenir el privilegi de poder-ho fer això ni que fos un cop a l’any... com si un geni de la làmpara màgica ens concedís un desig...

 -          JO EL QUE VULL ÉS QUEDAR-ME TOT EL DIA AL LLIT (sense conseqüències negatives, sense que a la feina pensis que sóc una vaga o una mentidera... quedar-me al llit i que no passi res, com si fos un dret... què li passa a la Laia avui?... no res, que és el dia que s’ha agafat per quedar-se al llit... ah molt bé molt bé...)

 Res, no em feu massa cas... son pequeños delirios de un lunes matutino...

Molt bona setmana a tots i a veure si lliutem per aquest petit privilegi que us comentava... donem-hi un parell de voltes a veure com ho podem fer, ok?

Mil muassssss