Estic a la Costa Brava fa... no se quants dies fa, uns 10?. No se en quin dia visc, cada matí ho comentem, "avui és dimarts, no? dijous? i de número?... a veure dilluns era 8, oi?. D'això se'n diu desconnexió total. Avui m'ha trucat una amiga que em va enviar un mail fa uns 4 o 5 dies i no li havia dit res, jo que normalment responc als 5 minuts, no l'havia llegit, està clar!. Estic unplugged. Ara m'he decicit a venir aquí al internet cafè, ni que sigui per 20 minutets.
Passejo, vaig a la platja, surto per la nit i observo... la gent i em fixo en coses que fan i penso, en alguns casos, que espero no fer-les mai aquestes coses. Amigues meves si us plau no em deixeu treure'm la teta en QUALSEVOL lloc si algun dia he de donar al pit al meu fill, per favor, no em deixeu anar a la platja amb el meu marit sense haver-me depilat les aixelles, com si fos la Jane de la selva, perquè no tinc temps de fer res per mi i estic tot el dia pendent de treure'm la teta per donar de menjar.
Si algun dia tinc un marit (no rieu)i/o fills i em torno "majara" i començo a fer tonteries doneu-me un toque, si us plau.
Ahir estava parlant amb la mare d'uns nens moníssims, a la platja, una tia encantadora, i li veia tot el bigoti, aquí ben aprop de mi i vaig pensar que això era el que veia el seu marit quan li anava a fer un petó... quina pena.
Una altra coseta, parlant de bodes (tema d'actualitat), no em deixeu posar el número de compte a la invitació (si algun dia em caso, ... he dit que no rieu ;) No crec que se'm acudís fer una cosa així però veig a gent normal que fa coses molt estranyes i penso que igual et tornes boig amb els anys. I penso... i els seus amics? i la seva família? no els hi diuen res?????. A mi, si algun dia començo a fer barbaritats d'aquestes... DIEU-M'HO!.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
M'he oblidat una petita reflexió:
ResponderEliminarPer què a Calella de Palafrugell cada cop que veig un tiu interessant, amb unes bermudes i una camisa clara arremengada, ... el segueix un metre endarrera una tia amb un bombo? EH! ¿Por qué? ¿Por qué?
Laia
Jo sóc de les que em trec la teta allà on sigui. No tinc manies, ho trobo més pràctic que purità. Al igual que també faig top-less quan puc. Això sí, intento ser sempre discreta, evidentment. Diuen que Espanya és dels pocs paisos que encara és poc permisiu alhora d´alletar els bebés a zones públiques. Doncs a mi, personalment, no em fa mal als ulls, al contrari, al igual que l´Alex, ho trobo natural i bonic. I desde que tinc un fill encara més, és clar!
ResponderEliminarQuan tinguis tu un fill, deixaré que siguin les altres les que et peguin el toque, jo, en canvi, et demanaré amb tot el carinyo poder veure com l´alimentes. Seria preciós.
Disfruta sigui el dia que sigui, i estiguis on estiguis. Sé que ho fas. ;)
JJAJAJA, si Alex, seguro que me caso! jajaja, tranqui que de momento soy muy feliz soltera y libre (y lo de la teta pa gustos colores, pero si hubieras visto la señora del metro dándole el pecho niño, de pie, con el metro abarrotado y la gente sudando y los pasajeros chocando con la teta, con la madre y con la cabeza del bebé... HUBIERAS FLIPADO ;)
ResponderEliminarJo també veig a molta gent raruna i que no entenc cari, no només et passa a tu...estic segura que estaras sempre tant preciosa com ara!mua!
ResponderEliminarAina
JO també ho veig.
ResponderEliminar