Retrobada... By Laia

Hem tornat a la feina i ens anem trobant, o millor dit REtrobant, pels passadissos, amb els companys... tots fem bona cara i tots et diuen que estàs tan guapa i que t’han anat tan bé aquestes vacances, ... que sí, que se’t nota. Tantegen... amors? Fas que no amb el cap i somrius traient-li importància. Són molt bona gent i, ja que hem de venir sí o sí, està molt bé tenir-los per aquí... fent-te més fàcil el dia a dia. Ben mirat no és tan greu haver tornat ;)
“Almenys has descansat dona!” Et diuen...
No gens, però m’ho he passat...! :)

Buon giorno per la matutina... By Laia

Entro al metro suada, sí, de bon matí i recent dutxada, però a Barna això és igual, trigues 2 minuts en estar xop un altre cop. Jo no puc. No se perquè em dutxo, ni em pentino ni em perfumo amb tanta eau de Moschino... La majoria de la gent va sola, està sèria, ... i afortunadament, des de que hi ha diaris gratuïts, llegeix. Entra un noi d’edat misteriosa (pot tenir entre 25 i 40), amb la cara rosada, perilla d’uns quants dies (guarra, no sexy), samarreta vella del barça, gastada i enganxada a la panxa d’embarassat. Menja, atenció a l’esmorzar saludable, Ruffles Jamón, ole tus huevos. Tots podem olorar de bon matí les seves xips greixoses (ho sento, m’encanten, però no a les 8 i 10). Una senyora es venta, una altra estornuda qual posesa, no m’estranya, és per tornar-se boig entre els 40 graus del carrer i els 20 sota zero del metro (sí, ok, exagero una mica, és per donar-li una mica de gràcia a aquest matí de finals d’agost... pfffff). Ara el noi embarassat s’ha acabat les Ruffles jamoneras i ens deleita amb l’olor... mmmmh, i el cric cric, de quicos Mr Corn. Però tiu... que guarro!. Baixo del tren del colesterol i em dirigeixo marejada a la feina. Bon dimecres a tots, no sueu gaire i respireu... PROFUNDAMENT, la tornada sempre és dura, però encara queda un mes d’estiu (encara que no ho sembli), aprofitem-lo ni que sigui els caps de setmana.

...per algun motiu... BY LAIA

Mirant la tele apalancadíssima al sofà...
Ell li diu a ella "¿un paseo en carro por Central Park? ¡Qué horterada!" i ella li respon: No es una horterada, es un clásico.

Està molt bé ser modern i original i diferent, i està molt de moda sorprendre, "trencar", innovar, però lo típic no és sempre avorrit i els clàssics ho són per algun motiu. Una paella a la Barceloneta, un vestidet sexy i uns tacons per anar a sopar, agafar les "Golondrinas", Otis Redding de fons, una nota amb un "T'estimo" damunt del coixí, no fer res de res un diumenge per la tarda, comprar-se unes sandàlies noves en contra de la depressió, quedar amb els amics per fer una birra al bar "Manolo", veure "Dirty dancing" per nosequantessima vegada... no és una horterada, és un clàssic.

YO HABÍA SALTADO by Paul Auster

" Yo había saltado desde el borde del acantilado y justo cuando estaba a punto de dar contra el fondo, ocurrió un hecho extraordinario: me enteré de que había gente que me quería. que le quieran a uno de ese modo lo cambia todo. No disminuye el terror de la caída, pero te da una nueva prespectiva de lo que significa ese terror. Yo había saltado desde el borde y entonces, en el último instante, algo me cogió en el aire. ese algo es lo que defino como amor. Es la única cosa que puede detener la caída de un hombre, la única cosa lo bastante poderosa como para invalidar las leyes de la gravedad. "


El Palacio de la luna. Paul Auster

... ens tornem bojos? BY LAIA

Estic a la Costa Brava fa... no se quants dies fa, uns 10?. No se en quin dia visc, cada matí ho comentem, "avui és dimarts, no? dijous? i de número?... a veure dilluns era 8, oi?. D'això se'n diu desconnexió total. Avui m'ha trucat una amiga que em va enviar un mail fa uns 4 o 5 dies i no li havia dit res, jo que normalment responc als 5 minuts, no l'havia llegit, està clar!. Estic unplugged. Ara m'he decicit a venir aquí al internet cafè, ni que sigui per 20 minutets.
Passejo, vaig a la platja, surto per la nit i observo... la gent i em fixo en coses que fan i penso, en alguns casos, que espero no fer-les mai aquestes coses. Amigues meves si us plau no em deixeu treure'm la teta en QUALSEVOL lloc si algun dia he de donar al pit al meu fill, per favor, no em deixeu anar a la platja amb el meu marit sense haver-me depilat les aixelles, com si fos la Jane de la selva, perquè no tinc temps de fer res per mi i estic tot el dia pendent de treure'm la teta per donar de menjar.
Si algun dia tinc un marit (no rieu)i/o fills i em torno "majara" i començo a fer tonteries doneu-me un toque, si us plau.
Ahir estava parlant amb la mare d'uns nens moníssims, a la platja, una tia encantadora, i li veia tot el bigoti, aquí ben aprop de mi i vaig pensar que això era el que veia el seu marit quan li anava a fer un petó... quina pena.
Una altra coseta, parlant de bodes (tema d'actualitat), no em deixeu posar el número de compte a la invitació (si algun dia em caso, ... he dit que no rieu ;) No crec que se'm acudís fer una cosa així però veig a gent normal que fa coses molt estranyes i penso que igual et tornes boig amb els anys. I penso... i els seus amics? i la seva família? no els hi diuen res?????. A mi, si algun dia començo a fer barbaritats d'aquestes... DIEU-M'HO!.

... la peça que faltava... BY LAIA

Fa uns 10 dies que estic de vacances... i que no escric al blog, fare un resum del més important, o sigui de les coses bones:

COSES QUE M'HAN FET SOMRIURE AQUESTS DIES DE VACANCES:

Un capítol d'Hotel Fawlty, el Joan fent la voltereta endarrera, un piropo, començar vacances, fer la maleta, saltar les onades de Pals amb l'Aru, un sopar casolà italià, una copa de vi compartida, una coincidència, sentir la veu d'algú que feia temps que no sentia, veure el meu papi (por fin), que m'obrin la porta, que em portin les bosses, que pensem el mateix,..., un somriure d'algú altre, trobar la peça que faltava del puzzle, recordar, cantar la canço de Pocahontas, una peli, una olor, una foto de la Noa i el Max (enfilats en un arbre) enviada pel whatsup, una mirada, estar de vacances, una abraçada a mitja a nit, ... pensar que encara em queden molts dies de vacances, 2 nens a l'autobús, la meva àvia cantant "el agua está fresquíbilis", un vestit bonic (i que quedi bé), un acudit molt dolent, pensar en estius passats, tornar a Port Bo, ballar amb els DI-VERSIONES, una "nube" cremada, una escena brutal, la cara d'enamorat del meu germanet, que em diguin coses maques (això sí que fa somriure!), una "tatin" a mitges, retrobar, haver oblidat, veure-ho diferent, un SMS, un "me gusta" al Face, una perduda, els nens del pati de la guarderia, fer-ho bé per una vegada, ... l'Aina, l'Aruna, el Ginés... i tu també ;)

TEMPS PER TU by Aru

Ara són les 11 i pico de la nit, pel què veig trigaré a tenir son. Avui també. Però és igual, perquè encara que me'n vagi a dormir tard fa dies que m'aixeco a les 8 i pico. És lo bò de les vacances. aixecar-te a quarts de 9... perquè vols. És molt diferent a fer-ho perquè has d'anar a treballar, oi? És com quan ens aixecavem a les 5 del dematí per anar a esquiar. I no et feia gens de mandra.
A part d'això les vacances tenen moltes coses bones, la principal, per mi, és que tens temps. Temps per tu. Temps per fer-ne el què vulguis. Encara que algunes vegades això tampoc és bò del tot... però normalment ho és.
No tens horaris; Et pots aixecar a les 8, menjar un crepe, que el dia abans has tingut temps de fer, i si notes aquella sensació de son... pots tornar al llit. i si no t'adorms... doncs ja faràs la siesta tu!
Pots anar a la pltaja, que és gratis, i estirar-te a la sorra, i tancar els ulls i escoltar el soroll del mar... i el de la penya que crida, dacord, però quan estem de vacances el soroll del mar se sent més fort.
Pots fer un puzzle amb la teva mami... que feia anys que no ho feies. Pots dinar a les 5, i sopar a les 11. Pots pintar-te les ungles de les mans... i les dels peus! inclús tens temps de pintar-li a la Noa... o a la Judith.
Pots anar a veure a la teva iaia... i que a sobre et prepari un arrosset d'aquells que un dia t 'hauries d'apuntar COM ELS FA.
Pots ballar i riure i fer cervesetes i mirar el paisatge i passejar per Barcelona, que és molt maca i mai tens temps! Pots anar caminant... enlloc d'agafar el bus i el metro. Pots descobrir grups de música, i escoltar-los un cop i un altre... i inclús pots asseure't al llit... I LLEGIR LES LLETRES DE LES CANÇONS!!!!!!!!!!!!!
Pots compartir moments amb totes les teves amigues, reunides, al fi!!!
Pots compartir unes tapes a una terrasseta de sants.


Pots compartir. Bàsicament.
Perquè, em sembla que això ja ho haviem mencionat abans, i ja ho sabem casi tots: Que tot és millor si ho fas amb algú que t'importa.