ROSAS. NADA DE VINAGRE. by Aru

Va començar el concert amb 3 cançons del seu nou disc "Vinagre y rosas" i seguidament, després d´un d´aquests poemes que recita com qui no diu res important, va cantar Medias Negras i Aves de paso.
El públic s´anima. Ovacions. Gràcies Sabina per no decepcionar-nos i obsequiar-nos amb les cançons de sempre, tal i com esperàvem.
No van faltar Sin embargo, amb aquella introducció tan bonica on ella li diu "lo mas que te preguntaba era que si me querías..." i ell li va contestar "T´estimo molt". Jejeje. Ja ho va dir ell mateix : "es que no sé que tiene el catalán..." ; o Contigo, que va cantar acompanyat del Serrat. Increible. I on es va permetre canviar algun vers per regalar-nos les orelles dient "yo no quiero Paris con aguacero...ni LAS RAMBLAS sin ti". Ole; Tampoc podia faltar 19 días y 500 noches, acompanyat per Estopa, o Princesa, que va fer posar de peu al palau st. Jordi sencer, i ens va fer cantar a tots amb totes les nostres ganes. Brutal.
Va ser realment B R U T A L.
Un Sabina que va aparèixer en escena dient que ojalà ens pogués arribar al cor una "diezmillonésima parte de lo que lo hizo el maestro Leonard Cohen un par de meses antes, en el mismo sitio", vestit tal i com li toca: pantalons de baixos estrets, samarreta, xaqué, bombín..
Ens va fer riure, plorar, emocionar, recordar. Va fer broma dient que fèiem els coros molt millor que a Madrid, dient que les noies no li fèien cas "porque siempre estaban follando con Serrat" (paraules textuals), o responent al crit de "Que vote Sabina!" amb un : "No pienso votar. No quiero que mis hijas lo vean. Parecería Rajoy en noche electoral." Ben fet.
Vam tornar a flipar amb veritats tan grans com "...lo malo de los besos es que crean adicción", i amb algunes frases del nou disc..."si hay que pisar cristales, que sean de Bohemia, corazón"; o la meva preferida "con la esplada mojada no hay nada peor que soñar".

I ja arribant al final ens va desitjar cantant Noches de boda : "Que no se ocupe de tí el desamparo,que cada cena sea tu última cena,que ser valiente no salga tan caro,que ser cobarde no valga la pena." Aviam si és veritat, és un bon desitj d´any nou.
Amb "Nos dieron las 10 " las 12 y pico nos dieron... I va acabar aquest festival d´emocions amb la piel de gallina en el corazón, i gust a chocolatina, piel , saliva y sudor.

Poesia, música en directe, senzillesa... Un concert de luxe...però amb roba d´estar per casa. Sabeu què vull dir?
Un dia, al principi de sortir amb el Roger , vam quedar amb un amic seu perquè havien que parlar de temes privats. L´amic, en un punt de la conversa, em va mirar de reüll...com dient-li al Rootxi "oye...que tu novia...no la conozco de nada" I el Roger va dir "No, no, tranquilo. Ella es mi sombra." i va afegir com si res "Y mi luz." Ells van seguir la conversa i jo em vaig quedar allà asseguda pensant..."T´has adonat de lo bonic que és això que has dit?".

Ahir quan va acabar el concert tenia aquesta mateixa sensació.