So this is Christmas
And what have you done?
Another year over
And a new one just begun
Doncs sí, ja és Nadal. Espero que tots ens poguem preguntar "I TÚ QUÈ HAS FET?", com diu la cançó, i trobar una resposta que ens complagui...sinó...encara estem a temps... aquest any.
Ja és Nadal.
Asseguda al ferrocarril, camí de la feina, em pregunto QUÈ té aquesta època de l´any. Què ens agrada tant del Nadal (als que ens agrada, és clar!)
Potser és perquè són festes en que ens juntem tota la família, i nosaltres som molts de família, i ens agrada celebrar el que sigui...
Potser és tota la il.lusió que es respira i que ens fa tornar a ser nens, a tots una mica.
Però... pensant, pensant, he arribat a la conclusió que necessitem petites excuses per demostrar els nostres sentiments. Uns més que altres. Cada cop més.
Necessitem l´aniversari d´algú per trucar-lo i recordar el temps que fa que som amics! I les coses que hem compartit! Necessitem una boda, per exemple, per escriure´ns coses boniques, per desitjar felicitat; Necessitem inclús que passin coses dolentes per dir "Aquí em tens, pel què faci falta". Necessitem les despedides... per abraçar-nos. Necessitem que mori algú...per fer-li un homenatge.
Necessitem, com començava dient: EXCUSES.
... I el Nadal, senyors, és la Gran Excusa. I m´encanta.
És la gran excusa per demostrar el què sentim, per donar-nos petons sense motiu, abraçar-nos, regalar-nos coses, brindar per tu i per mi... perquè sí. Perquè és Nadal.
I... què carai, qualsevol excusa és bona.
Però no seria brutal que no necessitéssim excuses??? No seria brutal que fos Nadal tot l´any?
No hay comentarios:
Publicar un comentario