Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

martes, 15 de diciembre de 2009

...AND SO THIS IS CHRISTMAS... by Aru

So this is Christmas
And what have you done?
Another year over
And a new one just begun


Doncs sí, ja és Nadal. Espero que tots ens poguem preguntar "I TÚ QUÈ HAS FET?", com diu la cançó, i trobar una resposta que ens complagui...sinó...encara estem a temps... aquest any.

Ja és Nadal.
Asseguda al ferrocarril, camí de la feina, em pregunto QUÈ té aquesta època de l´any. Què ens agrada tant del Nadal (als que ens agrada, és clar!)

Potser és perquè són festes en que ens juntem tota la família, i nosaltres som molts de família, i ens agrada celebrar el que sigui...
Potser és tota la il.lusió que es respira i que ens fa tornar a ser nens, a tots una mica.
Però... pensant, pensant, he arribat a la conclusió que necessitem petites excuses per demostrar els nostres sentiments. Uns més que altres. Cada cop més.
Necessitem l´aniversari d´algú per trucar-lo i recordar el temps que fa que som amics! I les coses que hem compartit! Necessitem una boda, per exemple, per escriure´ns coses boniques, per desitjar felicitat; Necessitem inclús que passin coses dolentes per dir "Aquí em tens, pel què faci falta". Necessitem les despedides... per abraçar-nos. Necessitem que mori algú...per fer-li un homenatge.
Necessitem, com començava dient: EXCUSES.
... I el Nadal, senyors, és la Gran Excusa. I m´encanta.
És la gran excusa per demostrar el què sentim, per donar-nos petons sense motiu, abraçar-nos, regalar-nos coses, brindar per tu i per mi... perquè sí. Perquè és Nadal.
I... què carai, qualsevol excusa és bona.



Però no seria brutal que no necessitéssim excuses??? No seria brutal que fos Nadal tot l´any?

No hay comentarios:

Publicar un comentario