Peor para el sol BY LAIA

Peor para el sol, que se mete a las siete en la cuna del mar a dormir, mientras un servidor, le levanta la falda a la luna...

Jo diria que peor para el sol que se mete a las siete en la cuna en lugar de estar en el concierto de Sabina, perquè dijous passat no hi podia haver millor pla a Barcelona que estar al Palau St. Jordi, escoltant com cantava un poeta.

L´Aruna ja ha dit molt, jo només volia afegir la meva petita aportació, ja que no em puc quedar sense dir res davant del fantàstic concert del Sabina, tot i que em va deixar sense paraules.

Vaig disfrutar taaaaant i em vai emocionar taaaaaant. Estava allà i pensava... BUFFFFF QUE BRUTAL, fins i tot li vaig dir a l´Aru, "que guay estar aquí". Evidentment sobra dir que em considero fan incondicional... així que podria ser, que no crec, que no fos del tot objectiva, però ... què més dóna, no?

Hi havia milers de persones d´edats, sexes, estatus, procedències diferents, gent que potser no teniem res en comú... o casi res, ja que a tots ens havia unit una causa; a tots ens agradava el Sabina. I estavem tots allà, cantant junts, disfrutant, i semblava que fossim amics, ... vull dir que es respirava (a part d´altres olors) bon rollo per tots cantons.

Quan cantava "Y nos dieron las diez" i va arribar a la frase " Nos dijimos adiós, ojalá, que volvamos a vernos" va afegir "Ojalá!" amb ènfasi, mirant-nos, i jo vaig pensar "Ojalá!".

Em va encantar, vaig pagar 45 € i n´hauria pagat el doble... i el triple.

...Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres, y desnudos al anochecer nos encontró la luna!

ROSAS. NADA DE VINAGRE. by Aru

Va començar el concert amb 3 cançons del seu nou disc "Vinagre y rosas" i seguidament, després d´un d´aquests poemes que recita com qui no diu res important, va cantar Medias Negras i Aves de paso.
El públic s´anima. Ovacions. Gràcies Sabina per no decepcionar-nos i obsequiar-nos amb les cançons de sempre, tal i com esperàvem.
No van faltar Sin embargo, amb aquella introducció tan bonica on ella li diu "lo mas que te preguntaba era que si me querías..." i ell li va contestar "T´estimo molt". Jejeje. Ja ho va dir ell mateix : "es que no sé que tiene el catalán..." ; o Contigo, que va cantar acompanyat del Serrat. Increible. I on es va permetre canviar algun vers per regalar-nos les orelles dient "yo no quiero Paris con aguacero...ni LAS RAMBLAS sin ti". Ole; Tampoc podia faltar 19 días y 500 noches, acompanyat per Estopa, o Princesa, que va fer posar de peu al palau st. Jordi sencer, i ens va fer cantar a tots amb totes les nostres ganes. Brutal.
Va ser realment B R U T A L.
Un Sabina que va aparèixer en escena dient que ojalà ens pogués arribar al cor una "diezmillonésima parte de lo que lo hizo el maestro Leonard Cohen un par de meses antes, en el mismo sitio", vestit tal i com li toca: pantalons de baixos estrets, samarreta, xaqué, bombín..
Ens va fer riure, plorar, emocionar, recordar. Va fer broma dient que fèiem els coros molt millor que a Madrid, dient que les noies no li fèien cas "porque siempre estaban follando con Serrat" (paraules textuals), o responent al crit de "Que vote Sabina!" amb un : "No pienso votar. No quiero que mis hijas lo vean. Parecería Rajoy en noche electoral." Ben fet.
Vam tornar a flipar amb veritats tan grans com "...lo malo de los besos es que crean adicción", i amb algunes frases del nou disc..."si hay que pisar cristales, que sean de Bohemia, corazón"; o la meva preferida "con la esplada mojada no hay nada peor que soñar".

I ja arribant al final ens va desitjar cantant Noches de boda : "Que no se ocupe de tí el desamparo,que cada cena sea tu última cena,que ser valiente no salga tan caro,que ser cobarde no valga la pena." Aviam si és veritat, és un bon desitj d´any nou.
Amb "Nos dieron las 10 " las 12 y pico nos dieron... I va acabar aquest festival d´emocions amb la piel de gallina en el corazón, i gust a chocolatina, piel , saliva y sudor.

Poesia, música en directe, senzillesa... Un concert de luxe...però amb roba d´estar per casa. Sabeu què vull dir?
Un dia, al principi de sortir amb el Roger , vam quedar amb un amic seu perquè havien que parlar de temes privats. L´amic, en un punt de la conversa, em va mirar de reüll...com dient-li al Rootxi "oye...que tu novia...no la conozco de nada" I el Roger va dir "No, no, tranquilo. Ella es mi sombra." i va afegir com si res "Y mi luz." Ells van seguir la conversa i jo em vaig quedar allà asseguda pensant..."T´has adonat de lo bonic que és això que has dit?".

Ahir quan va acabar el concert tenia aquesta mateixa sensació.

...AND SO THIS IS CHRISTMAS... by Aru

So this is Christmas
And what have you done?
Another year over
And a new one just begun

Doncs sí, ja és Nadal. Espero que tots ens poguem preguntar "I TÚ QUÈ HAS FET?", com diu la cançó, i trobar una resposta que ens complagui...sinó...encara estem a temps... aquest any.

Ja és Nadal.
Asseguda al ferrocarril, camí de la feina, em pregunto QUÈ té aquesta època de l´any. Què ens agrada tant del Nadal (als que ens agrada, és clar!)

Potser és perquè són festes en que ens juntem tota la família, i nosaltres som molts de família, i ens agrada celebrar el que sigui...
Potser és tota la il.lusió que es respira i que ens fa tornar a ser nens, a tots una mica.
Però... pensant, pensant, he arribat a la conclusió que necessitem petites excuses per demostrar els nostres sentiments. Uns més que altres. Cada cop més.
Necessitem l´aniversari d´algú per trucar-lo i recordar el temps que fa que som amics! I les coses que hem compartit! Necessitem una boda, per exemple, per escriure´ns coses boniques, per desitjar felicitat; Necessitem inclús que passin coses dolentes per dir "Aquí em tens, pel què faci falta". Necessitem les despedides... per abraçar-nos. Necessitem que mori algú...per fer-li un homenatge.
Necessitem, com començava dient: EXCUSES.
... I el Nadal, senyors, és la Gran Excusa. I m´encanta.
És la gran excusa per demostrar el què sentim, per donar-nos petons sense motiu, abraçar-nos, regalar-nos coses, brindar per tu i per mi... perquè sí. Perquè és Nadal.
I... què carai, qualsevol excusa és bona.



Però no seria brutal que no necessitéssim excuses??? No seria brutal que fos Nadal tot l´any?

LA MÀGIA DEL NADAL? by Aru

Només una petita nota per comunicar-vos que la setmana passada vaig tornar a tenir visita amb la meva doctora de capçalera i em va atendre NOMÉS mitja hora més tard de l´hora prevista!!!!!
Oeeee Oeee Oeee Oeeee!!!
Deu ser la màgia del Nadal que fa que passin miracles com aquest.
D´aquí a 2 dies tinc hora per treure´m un queixal del seny (aix!!...sí,sí,no feu aquesta cara!!). És el 1r cop que me´n trec un per la seguretat social. Tinc por. M´imagino una escena tipo Sweeney Todd però amb un dentista enlloc d´un barber.
Ja us ho explicaré.

però que som delinqüents ? by LAIA

Per llogar un estudi a Barcelona al barri de Les Corts, per exemple, d´un sol ambient o 1 habitació, et demanen el teu contracte de feina i una nòmina, quan has passat el “càsting” i t´accepten com a POSSIBLE llogater et deixen anar que necessiten (agafa boli i paper que et passo la llista):

- Import del lloguer del 1r mes (700)
- Mes de fiança (o 2 mesos si és amoblat) (700 o 1.400)
- Honoraris agència (otro mes, toma ya, 700)
- Aval bancario de 4 mesos

O sigui que a part de tenir un bon compte corrent he de pagar així del tiron per entrar a viure en una superfície de 30m2, uns... clic clic caixa... 3.000 €
OFERTON

Però que no saben quins són els sous que s´estan pagant actualment per una JORNADA COMPLETA ??????

I tanta nòmina, tant d´aval, tanta fiança i tanta tonteria... Però que som delinqüents ja d´entrada? Jolin! Pensava que tots erem inocents fins que es demostrés el contrari i no a l´inrevés... Ostres és que debem ser tots uns lladres i uns xoriços tu!

Però no m´amargaran... he passat un pont fantàstic i ja trobaré pis... algun dia... quan sigui rica.

la repelenta niña Vicenta BY LAIA

La repelenta niña Vicenta que m´he trobat aquest matí al bus...
Mama: ¿Qué tal el control de ayer?
Niña Vicenta (10 anys aprox.): el de inglés? Ah... ¡muuuuy fácil!
M: ¿Qué crees que vas a sacar?

(Silenci - niña pensante)

N: un excelente... bajo.

Un excelente bajo???? Pero que repelent la Vicenteta aquesta !!!

N: El del otro día de los relojes también era muuuuuuy fácil. Saqué un 7
(jo somric lleugerament per sota el nas i penso que taaaaan facil no seria si vas treure un 7 i no un 10, digo yo! O com a mínim, si no un 10... doncs un escelente bajo, no?).