UNA NOTETA by Aru

Hem inagurat una secció (aquí a la dreta) que es diu "Feu-hi una ullada", i és precisament per això, perquè mireu coses interessants.
He deixat el link d´un video del Peret on surto, (busqueu-me!) que vam grabar un dia a l´agost.
Nenes us enrecordeu?? Quin estress després a la barbacoa!
Però al final vam menjar eh!!...i beure una mica tb!
jeje

LES NOTÍCIES DE DIMECRES by Aru

Ahir vaig arribar a casa, em vaig posar còmoda, i em vaig disposar a llegir el "20 minutos" que m´havíen donat pel matí a l´entrada del metro. Ja sé que no és com un DIARI pròpiament dit...però almenys t´enteres de coses...i és gratis.

"Manuela Cañas fue al hospital creyendo que tenía un tumor y salió a los 4 días con un bebé"
? ? ?
Senyora....algun símptome havia de tenir, no? ...durant 9 mesos!! o què ha passat??
No segueixo llegint perquè és massa surrealista.

"Educació desoye al Consell Escolar que sugiere que las vacaciones de Navidad y Semana Santa pasen a llamarse vacaciones de invierno y de primavera"
Què???
Quina Tonteria. Suposo que és per rollos religiosos i tot això, però segur que el Consell Escolar té problemes més importants que resoldre que aquest!!!

Secció 20 minutos responde:
"Quiero darle una sorpresa a mi novio. Dime algo que le guste seguro."
Aviam nena tonta!!! es tu novio!!!! Dímelo tú!!!! No lo conozco de nada!!!!

En què pensa la gent???

...si és que pensa.

QUE TENIM CARA DE TONTOS? By Laia

Dissabte vaig anar a comprar a un supermercat d´aquests molt grans... que hi ha de tot i més, i quan havia fet ja casi tot el recorregut amb el meu carro, i estava arribant a la caixa, vaig trobar-me amb una secció amb un cartell ENORME vermell i daurat que deia "BON NADAL!" i a sota hi havia un taulell llarguíssim ple de massapans, turrons, xocolates i demés productes típicament nadalencs. Vaja, típics d´aquesta època en la que estem. Vaig llegir 2 cops el cartell i vaig mirar i remirar el taulell... sí, sí, productes nadalencs!.

Bon Nadal? Però ens prenen per imbècils? Collons! (perdó) que encara no ha acabat octubre!. Si no hem passat ni la castanyada!. Que ens hem d´ennuegar i fotre´ns-ho tot a la boca o què?. Les castanyes, els moniatos, els panellets, ... els turrons, el tortell de reis, ... ens "entatxonem" també els bunyols de quaresma?.

Cada cosa al seu moment senyors, per favor. La qüestió és vendre, no? El que sigui i quan sigui. Quina vergonya. Encara estic alucinant. Bon Nadal? jajajajajaja. Que irònics!.

Apa adéu, bona setmana... i feliç 2010!.

P.D. Una mica de coca de St. Joan? Va que està d´oferta!

pels seguidors... by Laia

Potser alguns recordareu l´història del noi aquell que va sol.licitar la beca... sí?
Només a nivell informatiu, i per arrencar-vos un somriure, si hoval, us diré que li han donat la beca. : )

HO VULL ...by aru

Aquest matí anava passejant, amb el solet que em feia treure el jersei i posar-me les ulleres...
I pensava que les setmanes REALMENT passen molt ràpid.
Cada dilluns arribo a l´escola i dic "Què tal??Com ha anat el cap de setmana?" I quan ho estic dient me´n adono que no fa gaire que ja ho he dit això.
Per què una setmana és tan poca cosa...i a vegades un dia es fa etern?
... no tinc la resposta. Sí que diuen que quan t´ho passes bé el temps passa ràpid... i quan t´aburreixes passa lent... Però no ho sé.
Tot és relatiu,oi? Jeje.
Com un altre cosa que també pensava ara, llegint un mail que m´han enviat...
Pensava en la diferència entre VOLER i NECESSITAR...
que direu...Home!! això està molt clar!!!
I sí que ho és, a vegades, però, d´altres... no és tan clar eh...!
Ho vull?
Ho necessito???
Ho vull tant que ho necessito??
...

CUIDADO CON LAS VÍBORAS! by Aru

He entrat a una web de dites xineses i n ´he trobat 2 que m´han agradat i que vull compartir:
"Al que le picó una víbora tiene miedo de una soga enroscada"
...bona aquesta eh!...
i l´altra...que vé a dir que a vegades les coses surten malament...però a vegades surten bé; I que hi ha dies durs...però també n´hi ha de rodons... Diu així:
"Lo que se pierde a la salida del sol se recupera a su puesta".

Disfruteu del cap de setmana...i descanseu.

Una cançó que he descobert...per si teniu un moment:
http://www.youtube.com/watch?v=7cZYvszjRLA

PASA EL OTOÑO... by Aru

...y el color ocre se funde a gris...

El dijous va ser un dia horrible.
El matí va començar gris. Ni fred ni calor. Ni pluja ni sol.
Un altre cop a disfressar-se amb samarreta de tirants, pantalons llargs, xancles, foulard i jaqueta a la mà per si de cas.
Ja a l´escola, al´hora de la siesta (el meu torn), un nen es va donar un cop al costat de l´ull i se li va obrir i vam haver d´avisar als pares. Pobret, estava tan adormit que ni va plorar! No passa res, els nens es fan mal, ja ho sabem. Però sempre hi ha algú que et mira amb cara de "però què has fet, cruella de vil, és culpa teva que no tens 50 mans!".
Al ferrocarril, una parella de la meva edat ens van amargar el viatge a tots els ocupants del vagó enrient-se de tothom, començant pel noi que cantava cançons amb una guitarra i demanava una ayuda para la música. Quina ràbia. La cançó que cantava era molt bonica, per cert, i a mi em va alegrar una mica el dia.
I després vaig parlar amb una amiga que està amb un tio d´aquests intermitents, que dic jo. Ara tot, ara res. Un dia és brutal, a l´altre no dóna senyals de vida. Últimament n´he sentit uns quants eh d´aquests.
Però aviam, que no veus que li farà menys mal saber que no penses en ella que el fet de creure que no ets com es pensava?!
Ai... i per acabar-ho d´adobar, al metro, em quedo mirant, sense adonar-me´n, a una parella d´uns 30 llargs. Ell li passa la mà per l´esquena. Somriuen. Semblen tranquils i feliços. Llavors ell em somriu i em pica l´ullet!!!

Veient que, com diu l´Aute, lo que me pasa es que este mundo no lo entiendo, me´n vaig de compres.-l´altre dia, per cert, vaig sentir que anar de botigues aporta dopamina, la substància que ens fa sentir bé-. Entro a Bershka buscant uns texans baratets. Miro la talla...32, 34, 36... (joder, se suposava que això m´havia d´animar!! Qui vé a comprar aquí??La Nancy?) ..38!! gràcies!

Però ja ho dèia la cançó..."Y por si fuera poco siempre sale el sol para poder pedir perdón"...o para lo que haga falta.
I el divendres al matí efectivament surt el sol, i em poso els meus texans nous i surto al carrer creuant la meva porteria plena de gent, desde fa 3 mesos, perquè hi fan obres. "Bon dia!" dic en general. "Booooon dia!" diu somrient un dels obrers amb tò de tu sí que fas bò el dia!

Això si que aporta dopamina!! Ja s´hi poden quedar 3 mesos més.

En fí, que avui ja és dissabte, i al principi feia un dia tot trist, i ara fa un sol brutal, y pasa el otoño en Madrid, i a tot arreu... per això us deixo el link d´aquesta cançó que m´agrada tant, de l´Antonio Vega. Potser alguns ja teniu la sort de conèixer-la, pels que no...aquí va: (el video no és el de la cançó, però és igual)
http://www.youtube.com/watch?v=ytLtHBYpDZU

... by Laia

Ens acaben de passar un mail intern informant-nos de la baixa d´un alumne. Per defunció.
Es deia Sergi, tenia 34 anys, arquitecte, ... estava fent 1r d´infermeria.
M´he quedat a quadros... No el coneixia, no recordo la seva cara, ni se si havia parlat algun cop amb ell.
Es veu que estava a la platja, ... es va llençar a l´aigua per ajudar algú...

Quina merda.

CADA COSA AL SEU TEMPS by Aru

Por fin es viernes!!!!

Avui, cap a les 14:30, quan estava despertant els nens, a l´escola, de la siesta, ha entrat una noia xina a la classe. M´ha sorprès una mica i me l´he quedat mirant, encara més sorpresa, mentre em dèia que venia a recollir als alumnes de xino.
Perdó??
Doncs sí. Els nens de 2 anys de l´escola (cuyo nombre no voy a mencionar) on vaig a treballar fan xino com a activitat optativa.

L´únic alumne, diguem-li Pep, els pares dels qual han tingut aquesta fantàstica idea de iniciar-lo ben aviat en les llengües extrangeres, acabava just d´obrir els ulls quan l´han vingut a recollir. Li he demanat a la xineta que s´esperés 2 minuts per rentar-li la cara i fer-lo tornar a la realitat.
LLavors ella ha dit "és ella??" "No, es él, es un niño" (el Pep porta el cabell una mica llarguet), "Ah, es él??" Diu la noia assenyalant a un altre nen. "No, no!! (diálogo de besugos) él."
"Ah!! ella!!" diu la tia tornant a assenyalar al nostre amic.
...pffff... Al final li he entregat el Pep en mà, com un sac, perquè no hi hagués confusió.

Al cap de mitja hora ens han tornat al Pep. Encara amb cara de sobat. "Què Pep??Has fet xino?" ha preguntat emocionada una de les mestres. I el Pep ha fet que sí amb el cap.

I jo m´he preguntat què deu haver après avui el Pep, tot adormit, a classe de xino. No et preocupis Pep, que ja és divendres i podràs descansar i jugar... a no ser que els teus pares t´hagin organitzat un cap de setmana cultural i motivador.

No Comments.

Bé.... sí. Només un:

ENS HEM TORNAT BOJOS????!!!!!!!!!!!!!!!!!



(Com que és cap de setmana i tenim, en general, una mica més de temps lliure, us deixo un link d´una cançó ... perquè és brutal, i perquè quan diu l´última frase, és igual la de vegades que l´escolti, se´m posen els pèls de punta. Qué fácil que soy!)
http://www.youtube.com/watch?v=kNBYhNCl6AE)

"...van baixar flotant suaument fins a terra" by Laia

"L´únic objecte completament inmòbil que hi havia a la cambra era un enorme divan en el qual dues dones joves es trobaven instal.lades, com a bord d´un globus captiu. Totes dues vestien de blanc, i llurs vestits onejaven i aletejaven com si tot just acabessin d´arribar després d´una breu volada per la casa. Segurament que vaig quedar-me uns instants escoltant les fuetades i els petaments de les cortines i el gemec d´un quadre a la paret. Després se sentí una detonació, quan Tom Buchanan tancà la porta vidriera del darrera, i la brisa presonera morí en la cambra, i les cortines i les catifes i les dues dones joves van baixar flotant suaument fins a terra."

F. Scott Fitzgerald, d´El Gran Gatsby

Espero que passeu tot un bon cap de setmana, que feu breus volades per llocs meravellosos i després, el dillluns, pogueu baixar flotant suaument fins la realitat i tornar a la rutina amb energies renovades.

Mil muas

GRÀCIES SOL! by Aru

Hola...
Bon dia a tots!!
Avui he obert els ulls i he pujat les persianes, i he vist que feia un dia brutal. I he pensat... gràcies.
Perquè a mi el clima em condiciona bastant...de fet, a tots, no?
Si fa aquest sol que fa avui, tan espeterrant...tot és una mica més fàcil. Una mica.
Anar a treballar, o a la uni, o anar a buscar feina, o a demanar l´atur...o quedar-se a casa malalt.
Tot és millor si fa sol. Per això jo me´n vaig tatuar un a l´esquena.

Per acabar, i perquè sí, us deixo un paràgraf del llibre que m´estic llegint:

"Se acercó un poco al hombre, sin pretenderlo;(...) Fumó en silencio, analizando ecuánime cada uno de los sentimientos y sensaciones físicas que le recorrían el cuerpo. La conclusión era sorprendentemente simple: mejor cerca que lejos."

" La Reina del Sur" Arturo Pérez-Reverte.


En fí, només us volia desitjar que aprofiteu aquest dia tan bonic.

A vegades les coses són sorprenentment simples.