Roses sota la pluja... BY LAIA

Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, en alguns casos l'hauríem de perdre una mica abans. No et pots passar la vida esperant. Perquè, no sé si ho sabeu, però també diuen que qui espera, desespera. No es pot tenir tanta esperança perquè tot el temps en què allò que esperes no arriba, fa mal.
I et lleves un dia i penses que avui és especial i que potser... qui sap... I vas cap a Gràcia i està tot ple de gent i de roses i penses que encara queda tot el dia per endavant.
I veus la família i els amics i firmes llibres,
I somrius i estàs contenta i fa sol, quan ningú s'ho esperava.  I mires al teu voltant...
I dines rodejada dels que t'estimen i no tens dret a desitjar res més.,, i mires l'hora. Queda encara temps per esperar. I passeges i et regalen un llibre per sorpresa! i et sents feliç i penses "que guay tenir gent així amb mi".
I el sol se'n va i comença a ploure i les últimes parades de roses t'ofereixen 2 x 1 perquè tot això ja s'acaba. I, tot i així, encara te'n queda una mica d'esperança. Però tornes a casa i no hi ha ningú a la porteria, esperant-te sota la pluja amb una rosa a la mà, com a les pelis.
I agafes l'ascensor, esgotada, que ha sigut un dia llarg i tan meravellós! i t'hi han acompanyat tantes persones, tan bones... i et repeteixes a tu mateixa que no pots estar trista, que tens tanta sort.

Però l'esperança, quan te l'arranquen, fa molt mal.
De vegades, l'hauríem de perdre abans.
No et pots passar tot el dia de St. Jordi esperant una rosa d'algú que no vindrà.