Avui he entrat al blog i he vist l'última entrada que vaig escriure, el dia de Sant Jordi, ... era un escrit amb un regust molt amarg. I he pensat: "escriu un altre cop, Laia, escriu i diga'ls-hi que no s'havia de perdre l'esperança" .
Perquè és mentida que les segones parts no són mai bones, és mentida que les relacions no canvien, que la gent és com és, era mentida que no hi havia res a fer.
I era veritat que ens estimàvem i que ho podíem fer millor.
Perquè, de vegades, les coses surten bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario