Pujàvem fa una estoneta cap a les pistes, en cotxe, i mirava el paisatge, el cel calmat blavós, que es barrejava encara amb alguns roses de la matinada... i pensava en com n'és de bonic i en què, de vegades, fer feliç algú pot ser tan fàcil com portar-lo a un lloc com aquest i ensenyar-li una cosa que tu ja has vist i que ja saps que és fantàstica. I prou. I no et costa diners.
S'acaba l'any i a tots ens passa pel cap, qui més qui menys, la pel·lícula d'aquests dotze mesos, el balanç, els objectius que vam assolir, els desitjos que es van i els que no es van fer realitat. I els típics propòsits d'any nou...
S'acaba el 2015 quan encara ni m'hi havia acostumat; com quan anava a l'escola, que les primeres setmanes m'equivocava quan posava la data dalt del full.
De petites, el 31 a la nit, anàvem a Badalona amb la iaia. A la tarda anàvem a Tot Paper a comprar bossetes pel raïm i les preparàvem molt emocionades, comptàvem els granets atentes i intentàvem triar els que no fossin massa grossos, o si n'hi havia algun que almenys no coincidissin gaires en la mateixa bossa. Però no els trèiem els pinyols ni els pelàvem, ens agradava ennuegar-nos, tossir i plorar de riure. La iaia... ella ens esperava tota "guarnida" i nosaltres ens posàvem vestits de festa i sabates de xarol i treia les safates de festa i paràvem les dues taules; en la del menjador i posàvem tots els ingredients pel sopar (les torradetes amb salmó, la mantega d'anxoves que feia ella mateixa, una amanida amb "palmitos", alguna cosa de peix...que feia molt bona pinta i millor olor. I ella també feia bona olor, com sempre, a cuina, a crema hidratant, a caliu...
Us proposo que feu un propòsit (valga la redundancia) pel 2015, un de possible, un d'immediat ara que ens queden 2 dies. Un que no puguem deixar-lo per més endavant perquè encara tenim 12 mesos per fer-lo realitat. Us proposo que pensem com podem fer feliç algú abans que acabi l'any.
Recordeu que fer feliç algú pot ser tan fàcil com donar-li les gràcies, dedicar-li una cançó o regalar-li una paraula maca... o un paisatge.
A qui vols fer feliç, tu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario