Estic de coordinadora d'un casal, cosa que m'encanta i em motiva a la vegada que m'agota. Però lo positiu guanya de llarg a lo negatiu.
Ara he hagut de renyar a l'Àlex. Es porta malament i no fa cas. El trec fora de classe i li pregunto:
-Aviam Àlex, què passa? Em diu la teva monitora que et portes molt malament...
I l'Àlex em contesta:
-És que li he dit al Marcos que si s'atrevia a fer una cosa i llavors ell... ell llavors m'ha dit que...i...i... que no volia i llavors m'ha dit que, que, que si jo volia fer una cosa i llavors, eh? llavors li he dit que no s'atrevïa i llavors m'ha dit que no i ho ha fet.
I punt.
Com pots veure, Aruna, ja he arribat al desenllaç de la història. Me'l miro i penso qu em'encantaria tenir una gravadora per apendre com fer explicacions clares i eloqüents.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
Deu ser tan mono, l'Àlex! ;)
ResponderEliminarLaia