Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

viernes, 20 de junio de 2014

Sempre, les persones... BY LAIA


El 12 de febrer vam fer per primer cop el nostre semi-cercle. Era el dia del meu sant i ho recordo bé perquè vaig venir volant amb un taxi, per no arribar tard i no començar havent de donar explicacions sobre la meva vida i d'on venia (que al grup li era igual si jo venia del metge o de Honolulu ;), però jo hauria preferit venir del segon. Feia una setmana que m'havien detectat càncer de mama. Jo no sabia massa bé per on caminava però la vida em va portar aquí; quan em vaig inscriure no en tenia ni idea encara del que em passava però després vaig decidir que intentaria que no canviés res.

No faré un discurs massa "pastelón", ho prometo, només volia compartir unes línies amb vosaltres, perquè en certa forma (uns més directa i d'altres més indirecta), heu compartit amb mi estones dels mesos més difícils de la meva vida i així i tot m'heu donat molt bons moments; donar-vos les gràcies, recordar que els prejudicis sovint ens enganyen (que no sempre), que algú que a primer cop d'ull o a primer cop d'orella ens pot caure com una patada a l'estomag, després veurem que probablement tingui les seves coses però que és DE PUTA MARE, que penso que tots ho som fins que es demostri el contrari. I que tots arrosseguem els nostres "lastres". Que algú molt "dur" després no és ningú, que algú distant després se t'apropa i t'abraça quasi sense conèixer-te, que algú pesat de collons és capaç d'escoltar-te una mica... o d'intentar-ho... i que també necessita que l'escoltis, que s'ha de donar veu als que els hi costa més parlar, que hi ha profes que te'ls imagines més com amics i que... potser...  resulta que seus al costat, així de casualitat, d'algú que pot arribar a ser molt important... i això sí que és un bon regal de sant!. La vida, de vegades, té cada cosa... :).

Estic veient que volia parlar de cultura i no gaire, oi?. Però bé, tot dependrà del que entenguem per "CULTURA", que si és tot el bagatge que anem acumulant doncs llavors... potser ¿aceptamos barco como animal acuático?.

Estic fent un repàs mental de punta a punta del semi-cercle i no hi ha ningú a qui no li trobi virtuts i a qui no li pugui agrair alguna aportació, alguna paraula, un gest. EM REAFIRMO EN QUE SEMPRE, SEMPRE, EL MILLOR DELS VIATGES SÓN LES PERSONES AMB QUI ELS FAS.

1 comentario:

  1. Això està claríssim.
    Me'n alegro que hagis trobat gent maca que t'hagin tractat tan bé com et mereixes.

    ResponderEliminar