AVUI FA UN MES by Aru

"Avui fa un mes que es va morir la iaia", m'acaba de dir l'Aina per telèfon.
Ja ho sé. Ja hi pensava.
Diuen que ningú es mor del tot mentre algú el recordi, i a la iaia la recorda molta gent.
Tots els seus amics, tants. I tota la seva familia, i les noies de la perfumeria, que sempre ens deixaven jugar i remenar-ho tot, i l'Albert i la Dolors de la perruqueria, i els de Can Margenat... (quins frankfurts més bons! si algun dia aneu per Badalona...)
La recorda cada dia, segur, la Maria. Amb qui de tant en tant se'n anava a menjar peixet al O'peregrino, o anaven a ballar, o a passejar per La Rambla; i el noi del Sal i Pebre que sempre deia que se l'estimava tant: "Jo me l'estimo molt a la vostra àvia eh" I jo pensava ja ho sé, tothom que la coneix se l'estima.
La recorden la Cati i el Joaquim, que vivien amb ella a la residència, i jugaven al domino, i despotricaven del personal i del menjar, i berenaven cada dia pastissets (passant-se les normes de la dieta pel forro).

Jo la recordo asseguda al sol, menjant ous ferrats amb patates i cantant "Rosó".Estava feliç aquell dia.
 I posant-se guapa per anar a passejar, i remenant el moneder per donar-nos diners per comprar gelats, i donant-me la mà assguda al sofà. I la recordo fent-me una vora dels pantalons, i estirada al llit del costat escoltant "Parlar per parlar",i remenant la cassola de terrissa mentre deia "Vine, prova com està de sal" , tot i que ja sabia que sempre li deia que estava boníssim..."Però li tiro una miqueta més, no?" deia. I jo feia que sí.
Som molt salades nosaltres.
I la recordo dient que disfruteu ara que sou joves.
I preguntant-nos si necessitavem res, que si ella ho tenia ens ho donava. I sabíem que ho deia de debò.
I sobretot la recordo dient que ens estimava tant.
T'estimo iaia guapa, i et trobo a faltar.