Història d'un balcó... BY LAIA

Quan teniem uns 10 o 11 anys ens vam fer molt amigues dels veïns del balcó del costat. Éren l'Esteve i la Isabel, germans, i tenien la nostra edat.
Els nostres balcons estaven separats per una distància d'un metre i poc i vam lligar una corda, de balcó a balcó, que donava la volta i tornava, hi vam penjar una bossa i la feiem córrer passant-nos coses a dins: uns cromos de picar, un nino que volíem que veiéssin, una canica... jo què sé, ... xorrades. Un dia ens vam enfadar i ells els hi van explicar als seus pares i els seus pares van córrer la cortina verda, separant-nos així i limitant la nostra comunicació i el nostre intercanvi de mercaderies. (Ara estic pensant que crec que un dia l'Aruna ja la va explicar aquesta història, aquí al blog, però bé... és igual).
D'això fa uns 20 anys i la cortina segueix allà, separant, limitant, marcant frontera... VAYA TONTERIA I QUE FORT QUE ELS PARES S'HI FOTÉSSIN, PENSO ARA.


Fa una estona esmorzava al balcó de casa la mami i he sentit una veueta de nen petit, d'aquelles que et fan somriure diguin el que diguin.
He mirat cap al balcó del costat i he vist uns peuets dins d'unes sabatetes amb cibella i unes cametes despullades... No he vist gaire més perquè hi ha la cortina "que todo lo tapa". Sí senyors, allà segueix. La veueta sense sexe identificat parlava amb la "iaia". "Ostres" he pensat "és el fill (o filla) de l'Esteve, ... o de la Isabel", i m'ha fet molta gràcia. Potser d'aquí uns anys la Isabel, un diumenge que vingui a dinar a casa els seus pares, decideix córrer la cortina i ... qui sap, potser els nostres fills i els seus es passen cromos de picar dins d'una bossa de super que penja d'una corda...
(és més romàntic que pensar que no necessitaran corda ni bossa i que la cortina no impedirà res, que s'ho passaran tot per la tablet, el i-phone 134555 M de merda, el puto mail o el wup dels pebrots...).

QUE FLUEIXI L' INTERCANVI I... com sempre, ja sé que sóc molt pesada, LA COMUNICACIÓ. SI US PLAU.