Avui els nens tornen al cole després de les vacances. Alguns amb moltes ganes, alguns amb molt poques.
Ahir una companya de classe de flamenc, que és mestra, em comentava que avui estarien tots els nens insoportables, amb moltes ganes de parlar entre ells i explicar-se coses...i cap intenció de fer clase ni d'aprendre res. I jo després caminava cap a casa pensant en aquells dies...els primers dies de cole després de vacances d'estiu, morenets i amb la intriga de saber quin profesor ens tocaria, o si hi hauria algún company nou... si seria guapo; O els primers dies de cole després de semana santa... quan les pijes de clase venien amb la marca de les ulleres, quan alguns portavem pastissos de xocolata fets amb les restes de les Mones; O els primer dia després de vacances de Nadal...quan ens volíem explicar tot el que ens havíen portat els reis, i ens deixaven portar una joguina per l'hora del pati.
Et poses a recordar i et descobreixes somrient, de repent.
Està bé, oi? Que tinguem coses dins nostre que ens poden fer sentir bé. Que no cal res de fora. Que tenim aquesta sort, i aquest poder tan gran. La putada, i ja em perdonareu el vocabulari, és que també tenim el poder de buscar dins del nostre cap els problemes, les coses dolentes... i revolcar-nos-hi. Algú va dir que l'home és el pitjor enemic de l'home. Jo crec que el nostre pitjor enemic pot ser la nostra ment. I també pot ser la nostra millor ajuda.
Així que...aprofitant que l'entrada ha anat per aquí (tot i que només volia escriure sobre la vuelta al cole, jeje)... faig una crida perquè intentem tots mirar les coses bones. Fer ús de les nostre eines. Del nostre optimisme. Dels nostres bons records.
Que vegem tots la copa mig plena... i brindem per un 2014... molt positiu,
No hay comentarios:
Publicar un comentario