MAI T' ATURIS

“ Mai t’aturis: Sempre tingués present que la pell s’arruga, el pèl es torna blanc, els dies es converteixen en anys … Però lo important no canvia: la teva força i la teva convicció no tenen edat. El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina. Darrere de cada línea d’arribada, n’hi ha una de sortida. Darrere de cada assoliment, un altre repte. Mentre estiguis viu, has de sentir-te viu. Si trobes a faltar el que feies, torna-ho a fer. No visquis de fotos en blanc i negre. Segueix encara que tothom estigui esperant a que abandonis. No deixis que es rovelli el ferro que hi ha en tu. Fes que en comptes de llàstima et tinguin respecte. Quan per culpa dels anys no puguis correr, trota; quan no puguis trotar, camina i quan no puguis caminar, ajuda’t amb un bastó. Però mai t’aturis. “


Mare Teresa de Calcuta

Mejor sabor... By Laia

 Estábamos en la terracita de un bar de pueblo, a media tarde, con mi madre y mis tíos. De esto hace ya casi diez años (o quizá un poco más, no lo sé). Yo le metía "bronca" por algo, o me quejaba... no muy enfadada, sólo algo molesta, no era una discusión muy seria ni desagradable pero le estaba dando caña por algo. Recuerdo que yo llevaba una chaqueta de punto grueso de color salmón, cuando la compré estuvimos comentando acerca de estos colores tan raros, que a ellos a veces les cuesta identificar. Bueno, pués nos tomábamos una cerveita en este bar con mi família y en medio de mi "bronca" él me miró y me dijo:

- Pero... ¿tú me quieres?
- No estamos hablando de esto...
- No Laia, ¿pero tú me quieres o no?. - Se le escapaba un poco la risa por debajo de la nariz... el muy cabrón como me conocía-.
- Sí, mucho - y sonreí con cara de "eres un tramposo".
- Pués lo demás me da igual.

Recuerdo la voz de mi tía Coté de fondo diciendo "que és mono!". Y yo pensé "mejor me callo". No era ningún santo pero todos cometemos errores y es bonito poder recordar las cosas buenas, esos momentos tan grandes, ahora ya pasados los años y disipada la niebla.

"Perdonar libera el alma". Perdonar no quiere decir ir corriendo a abrazar a todos aquellos que nos han jodido, con perdón, y valga la redundancia, sinó ser capaces de sonreir con un recuerdo pasado sin que lo manche la amargura (me sueno a mi misma muy sabinera, pero hay influencias que se llevan muy dentro).

QUE VIVA EL AMOR.... By Aru

Un dia qualsevol un noi es desperta i pensa: " Què puc fer per sorprendre a la meva novia?" I a partir d'aquí comença a esprémer-se el cervell i construir un muntatge super guai per fer feliç... a la persona que el fa feliç.
Això...es diu CURRAR-S'HO. Perquè està molt bé i és molt bonic estimar-se i viure junts i compartir experiències... però, si hi ha coses que rullen...soles, imagineu-vos quan ens ho currem una miqueta. Déu meu!
L'Aina ha compartit amb mi aquest video que jo ara vull compartir amb vosaltres, perquè és molt maco i és esperançador, i fa somriure.( I plorar a algunes també, que ja ens coneixem, oi?)
Mireu-lo... i penseu com podeu convertir un dia normal... en un moment inoblidable. No cal que demanem matrimoni tots avui... però segur que tenim algo que dir, i per què no fer-ho bé, jeje, o MOLT BÉ, o suuuuper guai. O d'una manera BRUUUUUTAL, siusplau!!!!!!
Apa, que disfruteu.

PD: ESTAMOS DANDO PISTAS ;-)
 (és que se´ls hi ha d'explicar tot eh)

http://youtu.be/_wksSIAnw_k

US ENRECORDEU? by Aru

Avui els nens tornen al cole després de les vacances. Alguns amb moltes ganes, alguns amb molt poques.
Ahir una companya de classe de flamenc, que és mestra, em comentava que avui estarien tots els nens insoportables, amb moltes ganes de parlar entre ells i explicar-se coses...i cap intenció de fer clase ni d'aprendre res. I jo després caminava cap a casa pensant en aquells dies...els primers dies de cole després de vacances d'estiu, morenets i amb la intriga de saber quin profesor ens tocaria, o si hi hauria algún company nou... si seria guapo; O els primers dies de cole després de semana santa... quan les pijes de clase venien amb la marca de les ulleres, quan alguns portavem pastissos de xocolata fets amb les restes de les Mones; O els primer dia després de vacances de Nadal...quan ens volíem explicar tot el que ens havíen portat els reis, i ens deixaven portar una joguina per l'hora del pati.
Et poses a recordar i et descobreixes somrient, de repent.
Està bé, oi? Que tinguem coses dins nostre que ens poden fer sentir bé. Que no cal res de fora. Que tenim aquesta sort, i aquest poder tan gran. La putada, i ja em perdonareu el vocabulari, és que també tenim el poder de buscar dins del nostre cap els problemes, les coses dolentes... i revolcar-nos-hi. Algú va dir que l'home és el pitjor enemic de l'home. Jo crec que el nostre pitjor enemic pot ser la nostra ment. I també pot ser la nostra millor ajuda.
Així que...aprofitant que l'entrada ha anat per aquí (tot i que només volia escriure sobre la vuelta al cole, jeje)... faig una crida perquè intentem tots mirar les coses bones. Fer ús de les nostre eines. Del nostre optimisme. Dels nostres bons records.
Que vegem tots la copa mig plena... i brindem per un 2014... molt positiu,

FELIÇ ANY NOU by Aru

Aprofito un momentet abans d'anar a dinar per donar senyals de vida al blog. Després d'uns dies de vacances he tornat avui a la feina. De fet... no m'ho han semblat gaire vacances, eh. No he tingut temps. Necessitem com a mínim 4 o 5 dies seguits per desconectar, per agafar el "rollo" d' estic relaxat i no haig de fer res.
Però...de totes maneres m'ha anat bé, he fet un munt de coses, he visitat la iaia, he vist familia d'aquella que només veus un cop a l'any, literalment, ...he cuinat!
En fí, que BON ANY A TOTS!!!! ...que m'agradaria estar de vacances més temps... però ja sabem que hem de donar gràcies, els que tenim feina, jo últimament només sento amics i coneguts i familiars que em diuen "no em renoven"...
doncs bé, a tots aquests que NO US RENOVEN, que no teniu feina... BONA SORT!!!...penseu que teniu les portes obertes a qualsevol oportunitat que arribi!!!!!
FELIÇ 2014!!