A mi no m'agrada patir, suposo que a ningú, i he fet veure que no estava adonant-me de que era un miratge això que veia i m'agradava tant, he fet veure que el sol hi brillava de veritat i l'aigua era fresca i bona i es podia beure.
De vegades cal fregar-se els ulls ben fort per veure la realitat, encara que això ens faci vessar algunes llàgrimes.
I també alguna vegada, suposo, que el lloc meravellós ho serà de veritat i no una il·lusió impossible.
... no, no ho suposo, n'estic segura.
Gràcies Sergi per la correcció. Rectificar és de savis, així que ja ho he canviat ;)
ResponderEliminarHi ha gent covarda que no es frega mai els ulls... i viu en una mentida.
ResponderEliminarI gent valenta que se´ls frega. Molt bé. Olé ole cari.