SORT QUE ÉS DIVENDRES by Aru

Avui és un d´aquells dies que només és suportable... perquè ja és divendres, i perquè ja són casi les 3 de la tarda... que sinó, ara mateix...pffff...!!!
Fa dies que no escric... perquè no sé què escriure. Estic fent el casal dels peques, i cada dia em passen coses... però tal i com està el panorama... Pues no tinc ganes d´escriure.
Perquè penso que realment hauria d´escriure sobre coses potser..més importants.
Però són coses tan grans... que no en sé.
No sé escriure sobre la merda de càncer que tanta gent pateix, ni sobre ictus i residències, ni sobre  àvies que estan soles. No sé escriure sobre aquella dona Siria a la que van castigar, matant-la,  pq l´havien violat. Em queda gran. No sé escriure sobre les 60 i pico persones (30 dels quals nens) que van morir en una patera intentant arribar a Turquia per trobar una vida millor. Ni sobre un amic que em vaig trobar amb el cap rapat per la quimio...i somrient tota l´estona. Em queda gran tot això. No en sé tant. No tindria paraules prou bones.
No en sé prou.
Només sé dir que hi ha coses que no les podem canviar... que som petits, nosaltres, els humans, i  pel què veig... dèbils, davant de monstres com les malalties, la fam, la pobresa, el poder... el temps.

Però hi ha coses que sí que les podem canviar.

I la gent es seguirà morint de càncer durant molt de temps, em temo. Alguns lluitaran i es curaran.
Alguns no. Però si el temps que hem viscut és INCREIBLEMENT BRUTAL.. no creieu que serà menys dolent?
"S´ha mort... pobre... però ha tingut una vida!!!! ... Quina vida que va tenir!!!Va ser taaaan feliç!!!!!"
Aviam si ens ajudem, i fem, sinó un món millor, almenys un barri millor, una casa millor, un entorn millor.
I com que avui és 7 de setembre... un dia qualsevol, i tan bò com qualsevol altre...vull dir-vos que... us estimo.
Laia, Aina...que sou les millors. Al Ginés...als papis...que sou grans cadascú en coses diferents. En moltes coses!  A l´Anneta, per ser una amiga en majúscules. A la Salat, la Nebot, la Gis i la Sònia, nenes fantàstiques. Al Roger. A la Mire i l´Anna que fa com 25 anys q les conec i no ens veiem gaire. A l´Àlex, como siempre. Al Jordi, sol de les meves nits. a  A la meva germana-cosina Patty-Pat,  i a  tots els que ho sabeu però no us ho dic mai. A tota la familia tan gran ( familia i amics, s´entén). Que us estimo i que estic aquí si us fa falta algo.

I no us preocupeu que no em passa res... i estic molt bé, i d´aquí 3 horetes me´n vaig de finde.
És només que no vé cap dia especial, ni aniversari...ni dia de l´amor mundial... per això ho dic avui.
I punto.

Que les coses...si no es diuen, es van fent transparent. Les hem de dir. Perquè es facin fortes i en negreta.

U S     E S T I M O

Que tingueu una nit de divendres brutal, fent el que sigui.