Ahir vaig escoltar una conversa, al metro (no és raro ja que cada dia m´hi passo una bona estona), total...que la conversa en sí era per gravar-la. Hi havia una dona, d´uns 40 anys, asseguda al meu costat, vestida bastant clàssica, amb pentinat carrincló, i les dues filles dretes al seu davant, amb uniforme de col.legi. La petita, d´uns 7 anys, era la Rut, la que òbviament era un desastre i sempre se li havia d´explicar tot, l´altra, la Sofia, d´uns 9, era Sofia-carinyo, Sofia-princesa, i era la bona nena estudiosa. La cosa va anar així:
RUT: Mama ara els obrirem ? (referint-se a un pack de 8 paquets de kleenex amb diferents estampats de la Hello Kitty)
MARE: No Rut!!!...clar que no...! trobem aquesta ... freakada..i et penses que els farem servir?
RUT: Però és que són molt xulos....joooo
M: Per això mateix filla meva...
SOFIA: Rut...els col.leccionistes no obren res eh. RES.
M: Exacte Rut, els col.lecionistes no obren res. Molt bé Sofia. (Oh Déu meu, un Oscar per la Sofia. O una hòstia millor.
R: (Amb cara típica de nena enfadada) jolin... però mira aquest ...jo vull aquest.
M: Per què et penses que la mama i el papa no obren cap dels seus còmics ni ninots, i els tenen allà amb el paquet i les caixes?? (Perquè són uns feakis de la òstia?????????) Doncs per conservar-los Rut. (Fins quan, dona??? Fins que siguis un cadàver??? per deixar-ho, com un gran tresor, per l´eternitat?)
Aquí la Rut es va adonar que vivia en la família equivocada i va anar a seure a un altre seient que hi havia més enllà.
S: Mama...
M: Diga´m princesa...
S: és que no em sortirà mai la peça de blablablabla de Wagner.... (Oh...quina ràbia, jo a aquesta nena la tiro a la via).
M: Sí Sofia, si la practiques sí. Si la practiques cada dia...et sortirà. Si vols la mare, ara quan arribem t´ajudarà...(La mare?en 3a persona??...aiiiiiiii!! Sí Sofia, filla meva, si no fas res més a la vida seràs una crack de la puta peça de Wagner reieta!!!)....
Aquí vaig decidir que ja en tenia ben bé prou, i em vaig posar a jugar al Tetris (l´original eh!! el meu mòbil nou és molt guai!) per distreure´m i no sentir-les més.
Pobre Ruth... que desgraciada tenir una mare així.
ResponderEliminar