El Pol Nord enganxat a les cuixes

Aquest matí m’he posat el “gel efecto frío” que em vaig comprar l’altre dia al Mercadona. A veure si per una vegada me’l poso amb una mica de continuïtat o constància, que sóc la pera i sempre que em compro una cosa d’aquestes m’ho poso un parell de dies seguits i després només quan m’il·lumino (un cop al dia cada 3 o 4 dies), i encara m’estranyo quan no noto res de res, .. i em miro i dic “vaya merda de gel que no fot res, tots aquests productes són una p _  _ _ presa de pèl”.

Avui m’he posat el “gel efecto frío” doncs com us deia i sí, “he tenido mucho frío”. Te’l poses, et fas un massatget (circular y ascendente, of course), i poc a poc vas notant el fred que puja per les teves cuixes. El rollo del gel és que l’efecte congelant no dura uns minutets sinó que s’allarga jo diria com un quart d’hora o fins i tot una mica més. Així que he sortit de casa vestida amb el Pol Nord enganxat a les cuixes i pensant si no estem una mica torrades de fer aquestes coses tan frikis... però bé, com diuen les àvies: “para presumir hay que sufrir”.  Anava de camí al metro, amb aquest temps casi estiuenc que ens ha arribat, la gent anava més fresca que ahir, algunes noies portaven sandàlies i els que no s’havien tret encara el jersei suaven. Jo tenia un fred de la òstia, de cintura cap avall.