UN DESCANS ...by Aru

EL divendres vaig sortir de treballar, vaig caminar pels passadissos del metro carregada amb la bossa, vaig fer un trajecte d´hora i pico amb cotxe...sense poder moure les cames, de lo ple que anava de paquets, vaig dormir 4 hores en un llit individual, amb la meva germana, i morta de fred; Dissabte vam tornar a dormir poc i malament. Avui és dilluns i començo la setmana... Molt bé.
El meu cos no ha descansat gaire. El meu cap sí.
No m´he preocupat, no he ordenat la casa, ni escombrat, ni he apuntat res a l´agenda, no he tingut horaris ni obligacions.
Això sí que són vacances.
Aquest cap de setmana hem estat a Calella, la Laia,l´Aina, l´Anna i jo (les germanes Ruiz, oi nenes? jeje). Hem retrobat amics, hem passejat, hem tornat a Port bò a fer el vermutet entre les barques, hem sentit l´olor del mar, hem begut vinet davant la llar de foc, hem rigut molt, hem ballat... I encara que no ho sembli,almenys jo, he descansat molt.
Calella és mil coses per nosaltres, aquest cap de setmana en concret ha sigut un parèntesi. De tant en tant és molt necessari fer-ne un oi?
Avui torno a la realitat amb un somriure, i molt més descansada que altres findes que m´he quedat a Barna, sense fer res.
Que tingueu un bon dilluns.

estudiant fisioterapeuta... BY LAIA

Massa tonteries per un divendres per la tarda...

Ha trucat la típica mama que es pensa que el seu fill és subnormal i no li deixa fer res sol. Després surten com surten, si és que no m’extranya, que no saben fotre la O amb un canuto.

Parlava super alterada com si se li estigués calant foc a la cuina:
- Escolti! Que és Blanquerna???
El que li hauria volgut dir: - Senyora, acabo de dir “Blanquerna, bona tarda”, a vostè què li sembla? Que és una conya? que estic al bar Manolo però m’agrada fer-me la intelectual o què?!.
El que li he dit: Sí, digui’m.

- És que estic veient aquí a la web que hem de fer la matrícula ja! I jo no sabia res!
- La matrícula per a què?
- Per a la carrera de fisioterapeutes!
- No, no s’ha de fer cap matrícula ara... a veure... per qui és? Per vostè?
- És que estic mirant i posa que per això del curs pont hem de fer ja la... bé, no la matrícula, perdoni, la preinscripció.
(ara ens comencem a entendre, he pensat)
- A veure, la preinscripció pel Curs de Complements es pot fer des del dia 8, efectivament,...
- Clar! És que nosaltres no sabiem res! I hi ha tan poques places!
(pensava que es posava a plorar, us ho juro)
- Però quants són vostès?
(ja estava fins als nassos del plural! Que vostè no estudia res senyora! Que és el seu fill collons, que ja n’hi ha prou que és divendres per la tarda dona!)
- No, a veure, (ha suspirat com si no ens entenguéssim, en realitat és ella que no s’explica), és pel meu fill, bé, per la meva filla, de fet... (com? Que no sap quin gènere té?, que fort em sembla).
- Sí, i la seva filla està cursant ara 3r?
- Sí, clar però com ho faran? Per què clar, veig que només hi ha 50 places! (tornava a alterar-se molt), i clar, com ho faran, si són 200 o 300 que volen fer-ho?
- 200 o 300? (s’ho inventava ella! I jo ja m’estava posant de molt mal humor i em piquen molt els ulls aquesta tarda!)
- Sí, clar, perquè si són TOOOTS els de fisioterapeutes que volen fer-ho!!!???
(ella ha decidit fa estona que la carrera és fisioterapeuta, no fisioteràpia, ok?).
- Ja, però no tothom ho vol fer, a més a més, encara que ho volguessin fer TOOOTS, que no serà el cas perquè no és mai, serien com a MOOOOLT, com a MOOOOLt, 160, no 200 o 300...
- Ah... 160... ah...

Paro perquè la conversa ha caigut en un punt absurd que... casi que no cal un divendres per la tarda que us ho expliqui amb més detalls... Ale! Bon finde guapos i guapes! Muas.

Mujer al borde de un ataque de nervios (o cómo ir a Ikea y no morir en el intento) BY LAIA

Ahir vaig anar a Ikea. Sí, ahir dilluns, amb la tarda de pluja preciosa que feia. Per començar la setmana de bon humor, sortint de la feina... a les 7 de la tarda i cansadeta... Cap a Ikea falta gent!. Venga!. Vaig arribar a Ikea i vaig buscar la porta d’entrada, perquè hi ha portes que només són de sortida, i n’hi ha d’altres que són per entrar a “la exposición” i d’altres per entrar al parking, i d’altres per transportistes I PROU!!! SI NO ETS TRANSPORTISTA ON VAS???!!!.
Vaig buscar un carro d’aquests grans, enormes, tan fàcils de conduïr, i vaig pujar amb l’ascensor fins a la 1a planta- EXPOSICIÓN. Quan anava a entrar en el meravellós circuit de les fletxetes em van dir que NO! CON ESTE CARRO AQUÍ NO!. Ah, molt bé, resulta que per entrar a LA EXPOSICIÓN, o el país de las maravillas suecas, pots entrar amb carro d’aquests oberts, especials per caixes grans, o amb el carretó petit groc, però no amb el carro tipu “super” diriem, ... no em pregunteu perquè que no estic d’humor. Si quiere puede dejármelo a mi, em va dir el noi aquell molt amablement, ok, muy bien, aquí te lo dejo. Vaig entrar en el circuit de les fletxetes, que és pitjor que el joc de la oca, sempre endavant, no pots saltar-te ni una casella, encara que no t’interessi per res del món el mobiliari de cuina , o les làmpares infantils amb formes i colrs variats, allà, obligada, tot el recorregut... com que són les 8 del vespre d’un dilluns i no tinc res millor a fer...
Quan vaig haver superat la cursa d’obstacles i vaig arribar per fi a la part aquella tipu magatzem, plena de passadissos, i de caixes, i de números i lletres... jo tenia més ganes de tirar-me per un barranc que de començar a buscar referències i carregar caixes que pesen més que jo... Així que em vaig acostar a un noi, amb cara de simpàtic, que estava darrera d’un mostrador i li vaig preguntar si algú em podia ajudar... i si hi havia alguna opció per la que jo no hagués d’agafar els mobles. Llavors una noia es va acostar amb cara de gos rabiós i em va dir ESTAVA JO EH!!, jo amb cara condescendent li vaig dir: NO, ESTAVA JO, FA ESTONA QUE M’ESPERO A QUE ACABESSIN AQUELLA PARELLA QUE ACABA DE MARXAR, PERÒ NO PENSO DISCUTIR-ME AMB TU ARA, A AQUESTES HORES.
Manda huevos la nena que es vol colar.
Total, el noi em diu que hi ha un servei “picking” que tu demanes allà a la caixa el què vols i ells ja t’ho busquen i t’ho agafen tot, tu no has de fer res, ... por el módico precio de 30€, transporte y montaje aparte, EVIDENTEMENTE!.

Mira, vaig pensar, fes un picking, un poking o un salting-banquing, però tinc una hèrnia que amb la humitat que fa avui m’està donant pel sac i com comenci a fer-me la forçuda em quedaré garrativada i veuràs quin show més divertit que et monto. No li vaig dir, tot això, és clar, només li vaig dir: FES UN PICKIN, FES.

Us estalviaré l’escena del taulell de transport... és más de lo mismo i tampoc voldria avorrir-vos. Bàsicament va ser una escena plena d’ironia on la noia m’anava dient preus i jo anava rient (sarcàsticament) i dient: ESTO VA APARTE, CLARO, no? i ella amb cara de por em feia que sí amb el cap...

Bon dimarts a tots i... si no esteu preparats psicològicament... no aneu a Ikea un vespre de dilluns plujós... FA MOLTA POR.