Mai diguis MAI... By Laia

Avui parlant amb una companya de feina ha sortit el tema de l’abort. És un tema molt complicat ja que entrem sempre, volguem o no, en qüestions morals, o ètiques, díga-li com vulguis... i això... pffff, és... molt complicat. Porto hores donant-li voltes perquè m’hi ha fet pensar, però no perquè dubti de la meva postura, és que em fa ràbia el posat que adopta aquesta gent que està en contra de l’abort que et diu NO ÉS QUE JO NO ESTIC A FAVOR DE L ABORTAMENT i et mira com si no pogués compartir mai la teva opinió, salvatge, egoïsta... Et miren com dient: No, és que jo no sóc com tu... Em fa ràbia perquè es creuen que són molt bons, molt com cal... i que tenen més principis que tu, que series capaç DE TREURE-LI LA VIDA A UN SER VIU, però em sembla molt hipòcrita, què vols que et digui, que no vegin que és mil cops més salvatge tenir un fill quan no el vols tenir, quan no pots mantenir-lo, quan estàs malalt o malalta i no el podràs cuidar, quan l’hauràs de donar en adopció i ves a saber com el cuidaran, o si el cuidaran o no, o el tindran lligat en un bressol i ple de mocs tot el dia,... i resar tota la vida perquè hagi trobat una família millor que la que tu li podies donar, quan naixerà amb una malaltia ja sigui física o mental que no el deixarà mai viure de forma digna, ... no crec que hi hagi gent que DEFENSI l’abortament, només que no el condemnem, que entenem que... de vegades, NOMÉS DE VEGADES, és millor no tenir un fill si no li pots donar COM A MÍNIM una vida digna. I això no és una apologia a l’abort... més aviat una apologia a LA VIDA.