DE ARMAS TOMAR SIN CHALECO ANTI-BALAS by Aru

Avui és el meu aniversari. El nostre aniversari. Fem 30 anys. Joder... 30 anys!! Jo, quan era petita, o quan era més jove, pensava que em sentiria més gran quan tingués 30 tacos. Que seria una persona adulta amb la vida resolta, amb parella, fills i casa. I amb jardí. I amb pasta. Crec que quan ets petit i t´imagines a tu mateix, de gran, sempre et veus feliç, sense problemes de diners, amb una casa gran i maca, oi?
No tinc un jardí, ni una piscina... però no em puc queixar. I tant que no.
No ho tinc tot... però soc feliç.
I al fi i al cap d´ahir a avui només ha passat un dia, i no ha canviat res (bueno, ha canviat que tinc un ressacón padre i ja està).
I fer anys només vol dir que passa el temps... i això ja ho sabem.oi? No cal que sigui el nostre aniversari. Però si això serveix per reunir a la gent que t´estimes i fer una festa i ballar i riure i veure fotos i recordar coses... Doncs a mi m´encanta fer anys.
Adonar-te que tens amics de fa més de 25 anys! Recordar tantes nits de juerga; Viatges, dinars i sopars en bona companyia; Tornar a eplicar les mateixes anècdotes (i tornar a riure) de les pintes què fèiem al cole, dels profes de l´institut, de la síndria de Salardú; recordar els estius juntes, els campaments, les campanes, els nadals, aquell estiu a Calella, aquell Doctor Music, aquella boda, aquells bars cutres on anavem, aquella esquiada, aquell viatge a Mallorca, la Cantina, els sopars-cabra, l´acampada... Els cromos de picar, les sèries, els dibuixos...
I tantes cançons!
Fer anys serveix per celebrar-ho, i per mirar enrera i comprobar que tens tantíssims records bons i tantíssima gent que t´estima, i a qui estimes.

Felicitats Laia. T´estimo moltíssim. Si a la panxa m´haguéssin preguntat de qui voldria venir acompanyada a aquest món... T´hagués escollit a tu. Segur. Vaig tenir sort. O potser m´ho van preguntar i no ho recordo. Pot ser. No recordo el què vaig fer ahir a la nit! (Per cert...algú sap què en vaig fer del meu piercing???Qui em va regalar unes calcetes de colorins molt mones???)

Als altres... gràcies per ser-hi. A les nostres vides.

Quan vaig fer 17 anys un amic em va escriure un poema preciós. Jo no us l´escriuré, però si que us en regalaré un de Miquel Martí i Pol, que m´agrada molt.

No demano gran cosa:

poder parlar sense estrafer la veu,

caminar sense crosses,

fer l'amor sense haver de demanar permisos,

escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:

escriure sense haver d'estrafer la veu,

caminar sense pautes,

parlar sense haver de demanar permisos,

fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:

fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,

escriure sense crosses,

caminar sense haver de demanar permisos,

poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Jo només demano seguir compartint el meu camí amb tots vosaltres.

30 petons a cada un.