DE PEL.LíCULA by Aru

Ahir em vaig despertar a les 8:45. Vaig obrir un ull, miro el relotge, veig que és molt aviat. Dormiré una mica més.
A les 9:05, cansada de donar voltes desisteixo i em llevo, tot i que era dissabte... i no tenia res a fer.
Després de 2 setmanes mooooolt intenses és extrany no HAVER DE fer res.
El divendres vam acabar el rodatge d´una peli. És un llargmetratge d´un director català, amb poc pressupost, moltes ganes i molt bon equip.
Jo hi tinc un paper secundari... però em fa molta il.lusió haver-hi participat.
Sempre he volgut fer una pel.lícula, però era només una esperança. Un d´aquelles que no perds, però que tampoc creus que es compleixin.
Durant molt de temps desitges una cosa...i, d´un dia per l´altre, ho tens.
A vegades els somnis, aquells que t´has imaginat tants cops, aquells que has acceptat com això, com a somnis, es fan realitat.

ARAM SAM SAM ARAM SAM SAM by Aru

Us en recordeu de la cançó aquella de "aram sam sam aram sam sam, culi culi culi culi culi, aram sam sam"? Jo els hi he ensenyat aquest any als meus nens, al cole. Recordo cantar-la a l´institut, ja grandeta eh, quan la profe de música va preguntar si algú la coneixia, i la Messi i jo, inspirades de la vida, i sense pensar en les conseqüències, vam aixecar el dit; Evidentment ens la va fer cantar davant de tothom, te´n recordes cari?? Em sembla que l´havíem après a la guarderia... on ens vam conèixer. Doncs això, que aquesta entrada al blog va dedicada a l´Anneta, perque tenim molts records en comú, i moltes cançons, i perquè avui fa 30 preciosos anyets, a la preciosa Venècia. (això diuen, jo no hi he estat).
Moltíssimes felicitats de part nostra amore... t´estimem. Ja ho saps bitxa.
Quan vinguis ho celebrem i...almenys, farem un brindis per tu!

QUINA CALMA! by Aru

Aquest matí, i tot i ser diumenge, m´he aixecat a les 8:30. Porto uns dies aixecant-me molt aviat i dormint poc, i suposo que el cos s´acostuma.
M´he posat a estendre la roba i m´he adonat que no se sentia res. Ningú. Agost a Barcelona.
Surto al carrer (c/ creu coberta eh!) i ningú. 4 cotxes. Desert. Quina calma.
He pensat que no està tan malament disfrutar de la teva ciutat a l´agost, i veure-la diferent.



(Tot i que... PREFERIRIA ESTAR A CÁDIZ OBVIAMENT!!!!!!!!!!!!!!!! Jejeje.)

PARA VOLVER... A CADIZ

... aquí se siente en andaluz BY LAIA

Hem tornat de la Costa de la Luz... il.luminades, per la gent, per la música, les canyetes, el pescaíto, ... i les postes de sol (a l'estiu a casa nostra el sol no es pon pel mar, i ens ha flipat). Caminar pel carrer i que et pari un senyor, d'una certa edat, per fer amb un gest d'emoció i exageració Y LUEGO DISEN QUE LAS FLORES NO ANDAN, sentir els quillos, xaxos, les "palmas", ese salero... que ens ha enamorat... ENS DECLAREM GADITANES (com a 2a nacionalitat) perquè... aquí... (ho diem senyalant el cor)... ¡SE SIENTE EN ANDALUZ!

un croissant... i una mica de sol BY LAIA

Hi ha dies que són bonics perquè sí, i que t´aixeques del llit i et sents que ets capaç de fer qualsevol cosa, i estàs de bon humor, i ningú ni res aconseguirà canviar-te´l. Hi ha dies que despertes a prop del mar i potser... inclús... en bona companyia...
si a sobre et van a comprar un croissant i un suc de taronja i et desperten amb un petó i un somriure ja és l´òstia...

Si és que de vegades som feliços només amb un croissant... i una mica de sol...

DESDE EL PUERTO by Aru

Em queden 5 minuts d´internet al locutori i aprofito per donar senyals de vida al blog.
Estem a Puerto de Sta MAria. Això sí que són vacances.
Hi ha mil coses que explicarem a la tornada...lo millor...les tapetes, la gent tan simpàtica, els camarones, els carritos de la platja que venen de tot, les marees que pugen ...tantíssim!!!
Ah...i sobretot la CAÑA GLACIAL Cruzcampo. Això és una canya senyors. Amb nom i cognoms. Clar que sí. A menys 2 graus....
mmmmmmmmm........
Espereu-me nenes que vinc!!

MANUAL DEL LIGÓN. by Aru

Aquests dies estem de vacances i tenim el blog una mica oblidat, però...
la setmana passada vaig passar-la a Tossa, a la platja, i ja sabem que les platges... són font d´inspiració per qualsevol! Cada una amb un tipus de gent, amb guiris d´un lloc o d´un altre, sorra més fina, aigua més salada, socorristes amb modelitos diferents... Però totes plenes de FAUNA.
L´ especímen en qüestió era un tio d´uns 30 i pocs, moreno, amb pinta d´àrab o de turc o algo així.
Estic estirada a la tovallola, a punt d´adormir-me per l´atontament de la calor, quan sento una veu que diu: "Be carefull of the sun!"
Entreobro els ulls i veig al personatge d´avui. Repeteix: "Be carefull of the sun, it´s very dangerous" Pronunciant molt bé, i fent gestos, com si jo fos xina i no entengués ni paraula del què diu. "Sí sí, ya lo sé. I know." La Laia baixa al planeta terra dels seus somnis i fa que sí amb el cap.
Aru: -Nos hemos puesto crema. We´ve got cream. (Apa!!inventation d´anglès de sobada)
Laia: Sí, sí.
Individu: Oh! You have crem,yeah?? (obviament l´anglès tampoc és el seu idioma natiu)
A:- Yes, yes, doný worry. Thankyou.
I:Oh, ok ok. Where are you from?
A:- Barcelona.
I:- OH! Barcelona!...Can I seat?
Valeeeeeeeeeee!!!...ara lo pillo!!!! Osigui que estàs lligant eh xaval?? Vaya vaya...
Aquesta no la sabia.
La Laia es fa la dormida i em deixa aguantant 5 minuts de conversa típica (de donde eres, que haces bla bla bla)fins que el tio em convida a anar a fer un banyet. Dic que no. Of course.
Es despedeix educadament i quan estic a punt d´adormir-me un altre cop el sento, de lluny, parlant, no entenc el què diu...m´adormo...m´adormo.... Em desperta la seva veu "Can I seat???"
Aixeco el cap i el veig dues tovalloles més enllà. Ja ha trobat una nova víctima.