L'atracador inventat... BY LAIA

Ahir per la tarda, quan vaig arribar a casa després d'un fantàstic dinar de castanyada al pati de l'Aru i el Jordi, em vaig trobar amb un noi a la porteria... un noi normal, va arribar que jo estava buscant les claus al bolso, fent equilibris amb la crossa i el meu dit lisiat. No va fer cap gest de buscar les claus, es va esperar que jo les tragués. Jo, que tenia pinta d'anar a ritme de tortuga, com us podeu imaginar. Bé, doncs vaig inventar-me que era un atracador...

Així que vam entrar i ell va anar cap als ascensors i jo vaig anar-hi molt lenta, com si a part de coixa m'haguéssin fotut un cop al cap i m'hagués quedat atontada. I me'l mirava i pensava "si fa un sol pas cap a mi, li foto amb la crossa". Crec que si hagués aixecat la mà per tocar-se el cabell o hagués fet qualsevol moviment innocent que jo no m'hagués esperat, li hauria fotut una hòstia sense pensar-m'ho.

Ell va obrir la porta de l'ascensor que va arribar primer a la planta baixa i em va fer amb el cap com perquè entrés... llavors jo vaig fer que no i vaig dir: "sube, sube, que espero a mi marido que está llegando". I vaig mirar cap al carrer fent veure que veia el Sergi (l'atracador no veia el carrer des del seu lloc) i vaig dir marcant molt els moviments dels llavis: "TENS CLAUS?" (i fent gest d'obrir la porta amb les claus).  I vaig tornar a mirar a l'atracador i vaig dir-li "sube, tranquilo, ya está aquí él"...

- Vale, hasta luego
I jo vaig esperar l'altre ascensor i quan vaig sortir al replà vaig anar cap a la nostra porta més de pressa del normal... no em fiava gens d'aquell tiu atracador que podia estar amagat en qualsevol racó.

Ningú em va fer res i vaig entrar a casa sana i salva (bé, sana del cap com veieu no gaire).

Sort que l'atracador innocent no va mirar cap al carrer quan li vaig dir que ja havia arribat el Sergi, oi? Quina vergonya.