Avui venia cap a Ocata, en el tren, i he vist com despuntava el sol per darrera el mar. Hi havia una barqueta, allà molt lluny, que s'apropava a la costa. He pensat que seria un pescador que havia sortit segurament de matinada, que aniria molt abrigat, tindria cara de salut i una pila de peixos ben grossos per vendre a la llotja. M'he imaginat que aniria sol però que estaria feliç. El mar estava pla i molt tranquil. Dóna pau el mar de bon matí... la calma que per fi anuncia que el pitjor ja ha passat i que l'any que s'acosta serà millor. Ha de ser brutal el 2015, ho ha de ser i jo ho faré tot per col·laborar-hi.
La esperanza se asomaba anaranjada y en forma de sol.
Termina el año. Se acaba. Y hoy empezamos a despedirlo con mi amigo Joaquín. Esta noche cantaremos alto y con ganas y con mucha emoción, que el 2014 nos lo ha puesto difícil el muy cabrón, pero nos sobran los motivos para sonreir, mirar hacia delante con optimismo y valorar todo lo que tenemos, en lugar de acordarnos tanto, siempre, de lo que nos falta. Que tenemos un techo con libros y besos... entre otras muchas cosas.
Más de 100 mentiras
Vull desitjar-vos a tots molt Bon Nadal, que encara que hi hagi gent que sigui molt progre i molt hippy, grunge o no sé què, ... i que es recreï criticant aquesta època (tan consumista, OH MY GOD, que el consumista no és el Nadal sinó nosaltres, però no hi entraré), doncs a mi m'encanta i no sé perquè hi hem de buscar res dolent. Jo l'única pena que li trobo és que, com qualsevol altre dia, enyorarem els que no hi són i normalment se n'alegraven tant, de que arribéssin aquestes festes, i es posaven una rebequeta vermella molt suau, per celebrar-les.
Bon Nadal i gràcies pel 2014 (encara que ja se'n pot anar a prendre pel sac), gràcies per fer-me'l més fàcil.
Iaia t'enyoraré però intentaré fer-ho com ho faries tu i treure els plats més bonics dels armaris i donar als que estimo tot el que tinc, que com tu deies "tot fos tan fàcil".
Poseu-vos ben guapos, brindeu i balleu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario