Com animals... BY LAIA

Aquest matí he pujat al bus i m'he assegut en un d'aquests raconets de 4 places, i he deixat el meu bolso i una bossa extra de les meves, com sempre carregada com una mula, al seient del costat. Hem de puntualitzar que el bus anava força buit. Al cap d'un parell de parades ha pujat una dona amb cara de gos rabiós que ha vingut cap al lloc on seien les meves bosses i ha fet una mena de grunyit mentre assenyalava el seient, ... He flipat i he aixecat el cap buscant la cara d'un orangutan sota l'abric, però no, no era un animal sino una dona la que era incapaç de dir "perdona, em permets?". I que segurament més enllà del "perdona..." no hauria hagut de dir res més, perquè jo m'hauria afanyat a treure les meves coses dels seients que evidentment són primer per les persones i després per les bosses,... després pels animals amb abric? (potser primer els animals que les bosses però acompanyats d'un humà que parli, si us plau).

He apartat els meus "trastos" del seu seient i la tia maleducada marrana no m'ha dit ni gràcies, que costa molt?. Jo li he dit molt clar però:

- DE RES!.

Hem arribat a un punt en que hem de grunyir?. Com si fossim animals de granja?. Quina pena que em fa i quina òstia que li hauria fotut a la orangutana aquella.