Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

martes, 22 de octubre de 2013

NO PASSA RES!!!!! by Aru

Aquest matí he sortit de casa amb el temps junts, com de costum, he anat cap al metro de Badal i mentre baixava les escales he sentit que arribava el metro, i m'he posat a córrer...perquè...clar, ja sabeu que sino el pròxim podría trigar... 3 MINUTS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Total, al tercer esglaó que baixava corrents m'ha fallat el tormell dolent (el de la cama de la ciàtica), he sentit un creeec, i he flipat amb el mal.
M'he quedat allà fent cara de "me muero" agafada a la barana. (brana?Berana?) ...en fí, allà agafada amb les dues mans per no caure.
Llavors m'he començat a marejar, ha vingut una noia, ha vingut un treballador del metro, m'he tret la camisa...(portava samarreta a sota eh, tranquils), m'he estirat a terra, allà atravessada a les escales, amb els peus enlaire, vigilant amb el peu xungo...i ventant-me amb... no sé ni què era.
Quin show Aruna. molt bé.
La gent passava com podia per sobre meu, i jo deia "perdón eh"... i la gent no no pasa nada, ¿estás bien?, ¿estás mareada?, i jo allà al mig. Amb el gel al peu. Ocupant tota l'escala.
A partir d'aquí ja han vingut els de l'ambulància, un noi i una noia molt simpàtics, ell m'ha pujat agafantme per la cintura i fent conya "por una vez que no subo a una octogenaria"...i ella m'explicava lo difícil que es encontrar pareja con 32 años, y que total para salir y encontrarme a sapastres y babosos..., després cadira de rodes, ambulatori de Manso, radio...Res trencat. Buf. Només és un esguinç.
Vinga va que això no és res, tampoc. Així em donaran més dies de rehabilitació i em curaré molt bé.

No hay comentarios:

Publicar un comentario