Aquest matí he sortit de casa amb el temps junts, com de costum, he anat cap al metro de Badal i mentre baixava les escales he sentit que arribava el metro, i m'he posat a córrer...perquè...clar, ja sabeu que sino el pròxim podría trigar... 3 MINUTS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Total, al tercer esglaó que baixava corrents m'ha fallat el tormell dolent (el de la cama de la ciàtica), he sentit un creeec, i he flipat amb el mal.
M'he quedat allà fent cara de "me muero" agafada a la barana. (brana?Berana?) ...en fí, allà agafada amb les dues mans per no caure.
Llavors m'he començat a marejar, ha vingut una noia, ha vingut un treballador del metro, m'he tret la camisa...(portava samarreta a sota eh, tranquils), m'he estirat a terra, allà atravessada a les escales, amb els peus enlaire, vigilant amb el peu xungo...i ventant-me amb... no sé ni què era.
Quin show Aruna. molt bé.
La gent passava com podia per sobre meu, i jo deia "perdón eh"... i la gent no no pasa nada, ¿estás bien?, ¿estás mareada?, i jo allà al mig. Amb el gel al peu. Ocupant tota l'escala.
A partir d'aquí ja han vingut els de l'ambulància, un noi i una noia molt simpàtics, ell m'ha pujat agafantme per la cintura i fent conya "por una vez que no subo a una octogenaria"...i ella m'explicava lo difícil que es encontrar pareja con 32 años, y que total para salir y encontrarme a sapastres y babosos..., després cadira de rodes, ambulatori de Manso, radio...Res trencat. Buf. Només és un esguinç.
Vinga va que això no és res, tampoc. Així em donaran més dies de rehabilitació i em curaré molt bé.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
No hay comentarios:
Publicar un comentario