¡Qué psicóloga ni qué leches! By Laia

Debo de tener cara de psicóloga... y yo no lo sabía. Carmen, mi compañera de SIOE, llega una hora tarde, llorando y despeinada... ¿Pero estamos todos locos?!!! OH MY GOD! jajajajajaja. Río por no llorar yo también.
Me dice que no sabe si es peor su hijo o su suegra... ves, almenos esto me consuela. No hay mal que por bien no venga que no tengo ni uno ni lo otro. Que su suegra tendría que ir al psiquiatra que está como una cabra, ... "tendríamos que ir todos" murmuro yo.

Que vaya semanita de locos llevamos todos. Que a veces parece que ya has llegado a tu tope, que al final mareamos a la cabeza de tantas vueltas que le damos. Y la mía está a punto de vomitar.

Entra otra compañera, ...
- Hola Laia, ... uffff... buenos días - lo dice así, suspirando ya de buena mañana. Yo alucino, realmente deben de ser los astros que estan un poco cabrones.

- Hola Rosa, ¿qué tal? - le digo intentando sonreir con la voz.
- Bien... pfffff... deseando ya que sea viernes.
- ¡¿No es viernes?! - me he asustado de verdad, quién pudo ver mi careto sabe que no miento.
- jejejjee, sí sí, digo por la tarde...
- Ahhhh... - aquí ya estaba yo a punto de salir corriendo... PERO HASTA MUY MUY LEJOS.

P.D.: REFLEXIONO: De lo que debo de tener cara es de MUY LOCA y por eso se identifican conmigo... está claro... ¡qué psicóloga ni qué leches!.

NO PASSA RES!!!!! by Aru

Aquest matí he sortit de casa amb el temps junts, com de costum, he anat cap al metro de Badal i mentre baixava les escales he sentit que arribava el metro, i m'he posat a córrer...perquè...clar, ja sabeu que sino el pròxim podría trigar... 3 MINUTS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Total, al tercer esglaó que baixava corrents m'ha fallat el tormell dolent (el de la cama de la ciàtica), he sentit un creeec, i he flipat amb el mal.
M'he quedat allà fent cara de "me muero" agafada a la barana. (brana?Berana?) ...en fí, allà agafada amb les dues mans per no caure.
Llavors m'he començat a marejar, ha vingut una noia, ha vingut un treballador del metro, m'he tret la camisa...(portava samarreta a sota eh, tranquils), m'he estirat a terra, allà atravessada a les escales, amb els peus enlaire, vigilant amb el peu xungo...i ventant-me amb... no sé ni què era.
Quin show Aruna. molt bé.
La gent passava com podia per sobre meu, i jo deia "perdón eh"... i la gent no no pasa nada, ¿estás bien?, ¿estás mareada?, i jo allà al mig. Amb el gel al peu. Ocupant tota l'escala.
A partir d'aquí ja han vingut els de l'ambulància, un noi i una noia molt simpàtics, ell m'ha pujat agafantme per la cintura i fent conya "por una vez que no subo a una octogenaria"...i ella m'explicava lo difícil que es encontrar pareja con 32 años, y que total para salir y encontrarme a sapastres y babosos..., després cadira de rodes, ambulatori de Manso, radio...Res trencat. Buf. Només és un esguinç.
Vinga va que això no és res, tampoc. Així em donaran més dies de rehabilitació i em curaré molt bé.

El valor de la cultura (i el preu)... BY LAIA

L'altre dia vaig pillar, de casualitat, una entrevista a una senyora (no puc dir qui era ni a què es dedicava perquè estava començada, ... vaig deduir que era escriptora, que tractava temes d'intel·ligència emocional entre d'altres). Parlava de l'educació i de la cultura; deia que no ens importa gastar-nos 200 € en un telèfon, un i-pad, una tablet, o molts més diners en d'altres productes de tecnologia súper avançada, i que en canvi ens descarreguem música i pel·lícules per internet perquè "ostres, és que els cd's són caríssims!". I vaig pensar que tenia raó, que jo l'altre dia vaig comprar-me una peli al FNAC i vaig pagar 15 € i em va semblar una burrada (una peli que no era cap novetat). 

Deia que és molt important que donem un valor a la cultura i que transmetem aquest valor a les generacions que pugen, que es pensen que la cultura és gratis i que no la fa ningú, perquè està penjada a la xarxa i te la pots baixar quan vulguis i veure-la o escoltar-la a la carta. Que els nens petits veuen que els seus pares es compren una pantalla plana o un telèfon últim model i que es queixen perquè han de pagar 20 € per un cd, que algú ha gravat, que algú s'ha esforçat cantant-lo, que hi ha uns músics darrera que hi han estat treballan, i que també han de menjar i viure de la seva feina. Penso que hauríem de fer una reflexió tots plegats, que no podem menysprear la feina d'aquests professionals. Res més. I jo també m'he baixat música d'internet, però... potser sí que podíem pensar-hi 2 minuts.

 

Les últimes tecnologies costen 200 (o 2.000) euros i la cultura no en val ni 15?.

Reflexionem una miqueta i que els "peques" vegin que la cultura és una cosa que val la pena pagar.

 

Sé que n'hi ha molts de vosaltres que em saltareu a la jugular però bé, mai plou a gust de tothom ;) 

(Sí, es diu "jugular", ho he buscat al diccionari).