CUMPLEAÑOS FELIZ...

Para nuestro primer cumple las sisters hemos decidido que esta vez no hablaremos nosotras y nos valdremos de las palabras de otros, tambien de las vuestras si quereis...
os dejamos con este bonito texto de Mario de Andrade.
Gracia a todos los q estais x estar...


Conté mis años y descubrí, que tengo menos tiempo para vivir de aquí en adelante, que el que viví hasta ahora...Me siento como aquel chico que ganó un paquete de golosinas: las primeras las comió con agrado, pero, cuando percibió que quedaban pocas, comenzó a saborearlas profundamente.Ya no tengo tiempo para reuniones interminables, donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos, sabiendo que no se va a lograr nada.Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido.Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.No quiero estar en reuniones donde desfilan egos inflados.No tolero a maniobreros y ventajeros.Me molestan los envidiosos, que tratan de desacreditar a los más capaces, para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo. Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos. Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.Quiero la esencia, mi alma tiene prisa...Sin muchas golosinas en el paquete...Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana.Que sepa reír, de sus errores.Que no se envanezca, con sus triunfos.Que no se considere electa, antes de hora.Que no huya, de sus responsabilidades.Que defienda, la dignidad humana.Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez.Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.Quiero rodearme de gente, que sepa tocar el corazón de las personas. Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.Sí. Tengo prisa por vivir con la intensidad que sólo la madurez puede dar. Pretendo no desperdiciar parte alguna de las golosinas que me quedan. Estoy seguro que serán más exquisitas que las que hasta ahora he comido.Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia.Espero que la tuya sea la misma, porque de cualquier manera llegarás...

Mario de Andrade

3

... màgic St. Joan by Laia

http://www.estrelladamm.com/ca/

Abans de dir res he de deixar claríssim que el nou anunci d’Estrella Damm m’entusiasma. M'encanta. M'enamora.Ok?. Bé, dit això diré que és un anunci que fa mal a la gent, que és irreal... que aquestes coses no passen, no existeixen, que ja no el tornaré a veure mai més perquè no se si disfruto... o pateixo. Que és massoquisme JODER! (perdó, però és que tanta perfecció em toca els nassos).

A veure, el plan comença en un dels pobles més preciosos de la costa catalana (per no dir espanyola, europea, o mundial!), Cadaqués, un paisatge idílic per començar un pont BRUTAL, i avança cap a la fantàstica i màgica illa de Menorca.
Que la teva amiga conegui un noi mono, simpàtic, que porti un veler de p.m.,... que organitzin un plan brutal pel pont de St. Joan...ok... bueno... però que a sobre l’amic en qüestió, o sigui el que et toca quan es reparteixen les parelles, estigui bo, sigui simpàtic, faci bromes, sigui divertit, li agradi ballar, tingui un somriure preciós, que passegi amb tu pels mercadillos hippis! ... una monada en definitiva... i no et toqui un pèl en 4 dies... NOOOOOO! Normalment l´amic del novio de la teva amiga... no és guapo!... serà simpaticot, com a molt, però aquest portento d’home. Per favor. Quin mal que ens fa tanta irrealitat... ai deu... m´encanta aquest anunci i el noi moreno, com veieu, també.

Quin tiu se’n va amb tu i una altre parella, amb aquests paisatges de fons, en un veler allà ben apretadets... i no s’intenta enrotllar amb tu la primera nit amb unes quantes cervesetes a sobre? PER FAVOR!!!!

Quin primer petó més romàntic amb la posta de sol de Cadaqués de fons... IMPRESSIONANT... és que se’m posen els pèls de punta... aixxxxxxx.

(Obviarem el tema que es passen 4 dies amb l’ampolla de birra a la mà i allà ningú es desmadra, ni es despentina, ni es mareja, ni fa el ridícul ni vomita ni s´emborratxa ni res de res!!!!! IRREAL COLLONS! Perdó.)

Jo vull el plan de l´anunci pel pont de St. Joan però com més s´acosta més difícil ho veig.
Això senyores i senyors, no existeix... i si busquem una història com la de l´anunci d´Estrella... el més probable...és que ens fotem un ostión dels bons, que ens estrellem, en definitiva i mai millor dit.

P.D. L’esperança però és l’últim que es perd... i encara ens queden 6 dies per la màgica nit de St. Joan... tot pot passar ; )

"DE VEGADES EL QUE BUSQUES ÉS TAN APROP QUE COSTA DE VEURE"

FLORS BLAVES PELS MEUS NENS by Aru

Avui m´he aixecat una mica rara...deu ser per l´olor a pintura que fa tota la casa, i pels mal sons que he tingut.
Al sortir al carrer i veure aquest temps de setembre (perquè feia rasca i tot eh!!) he pensat.. pfff...quin dia més llarg avui ja veuràs!!!
Però com tants cops els nens m´ han animat el dia.
Avui els hi he posat Delafé y las flores azules... i us haig de dir que és super adequat pels nens!! En sèrio eh!! Els que tingueu crios petits proveu-ho! El tò de veu, el ritme de la música, ...nosé, tot plegat. La Natàlia s´ha posat davant el radiocassette i ha començat a ballar fent balancejar els braços d´un cantó a l´altre "Y bailar...y bailar...y bailar.." i jo m´he posat davant d´ella imitant-la. I somreia. I he pensat que guai, i que simple.

... Però que guai!!

FINS ALS NASSOS by Aru

Divendres passat vaig anar d´urgències perquè em feia molt mal l´esquena per culpa de les contractures.
A les 7:50 estava a la porta del CAP. A les 8 en punt obrien la porta. Vaig entrar la primera i em van dir que ara m´agafaven. A les 8 i 10 va sortir un metge de la consulta. Van començar a arribar pacients. A les 8:25 el metge i 2 colegues tornen (de fer el cafè, evidentment) rient i xerrant tranquilament. A les 8:40, després de 2pacients amb hores programades, vaig entrar jo.
Algú em pot explicar per què no em van agafar abans, si no hi havia ningú, enlloc de fer-me esperar 40 minuts per punxar-me un puto voltarén i dir-me "T´hauries de relaxar" ?
ÉS UNA BROMA ??????????????!!!!!!!!!!!!

Es fan dir amics... By Laia

A veure, m’agradaria només fer una puntualització... perquè a punt de fer 30 tacos, ja em sento amb prou coneixement de causa com per a fer-la...i perquè hi ha gent que no té vergonya, ni és persona, ni res de res:

-Aquell que no truca mai per saber com estàs, aquell que quan demanes ajuda no ve, aquell que no respon a les invitacions, ni als missatges ni a les trucades... Aquell a qui has de perseguir per veure, per quedar, per xerrar, com si fos el Marquès de Bullabaise, aquell que no hi és mai i apareix de tant en tant, “cual champiñón en medio de un bosque”, sense saber res de la teva vida, i donant excuses a tots els cops que t´ha fallat, a tots els missatges que no t’ha contestat i el més important a tots els cops que li has demanat ajuda i no t´ha donat, ni tan sols, una resposta...
AQUELL ... o aquella, NO ÉS UN AMIC. Com a molt serà un conegut.