Jo algun cop també he estat a punt de posar la tarja de bus al caixer, i la tarja de crèdit enlloc de la de metro. Un cop em vaig adonar, a dins l´ascensor, que encara anava amb sabatilles (segur que no sóc l´única!!. Més d´una vegada he sortit al carrer amb l´etiqueta encara penjant del vestit o la samarreta nova. Un dia vaig pujar a un autobús que no era el que tocava i no me´n vaig adonar fins al cap de 4 o 5 parades. Un altre dia, que tenia pressa, evidentment, em vaig passar de parada, al metro, i quan vaig tornar enrera... me la vaig tornar a passar!
Però aquest matí m´he sorprès ( i m´he superat, jo diria) posant la pasta de dents a l´altre cantó del raspall de dents, osigui, amb el raspatllet mirant cap avall. No sé si estava molt adormida o amb el cap a un altre lloc, però he pensat: Mira! Aquesta no l´havia feta mai! Ja tinc algo per explicar avui al blog!
Algú ho supera? Va... segur que sí...
Consoleu-me!
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
uffff nose...m'he encès el piti al revés que és un classic universal, xo tb m he equivocat posant-me sal al cafè més d'una vegada, o he presentat a una persona a la persona que me l'havia presentat a mi 10 minuts abans...aquesta deu ni do....
ResponderEliminarjajajajajaj!
ResponderEliminarJo un dia estava esperant el metro tota empanada i quan s´acostava el vaig parar amb la mà, com si fos un bus. HO JURO.
juajuajuajua les dels metros són molt bones!!!
ResponderEliminarI lo del piti em passava 4 vegades de cada 5!!
Jo una vegada vaig confondre el meu pare x un altre home i li vaig agafar la mà.
ai que ver ......
ResponderEliminar