Aquest migdia baixava caminant pel carrer de la feina...amb el solet a la cara, els texans arremangats i les meves xancles que he canviat pels tacons tan bon punt ha sigut la meva hora de dinar. I m'ha vingut un d'aquells "flaixos".
M'havia comprat quatre abrecocs (ja sé que es diuen albercocs però això no ho diu ningú) i mel's anava menjant. ,mmmmm. que bons. i quins colors tan macos tenen els abrecocs. Taronja, rosa, vermell, groc... De repent, en una mossegada, m'he sentit com si estigués a la gespa de casa l'àvia, al carrer Dr. Ferran, al costat de la piscina, embolicada amb la tovallola, amb els dit arrugats d'estar tanta estona dins l'aigua. Segurament també hi eren les meves germanes, i el Christian, i la Patty, i el Carlitos... i potser la Gemma amb aquell flotador groc tan xulo. Segurament al cap d'una estona insistiríem per quedar-nos tots a dormir allà a la saleta... Sembla que encara sento l'olor d'aquella casa. És curiós com es queden les olors i els gustos en el record, oi?
...en fi, potser és per això que m'agraden tan els abrecocs.
Demà... em compraré un grapat de cireres. Hi ha cireres ja?? Aviam si em ve algun record bonic al cap, que em faci somriure, amb les cireres penjades de l'orella, movent el cap i dient... "mira quines arrecades tan maques m'he comprat!".
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
No hay comentarios:
Publicar un comentario