Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

viernes, 11 de noviembre de 2016

I REMEMBER YOU WELL ....by Aru

"....Noooooooo...."
Dic amb veu fluixeta, mirant la pantalleta del mobil. Com una súplica. No, que no sigui veritat. No... encara no. Que estigui somiant.








Uns gemecs molt a prop de la meva cara, i un alè molt calent m'indiquen que el meu gos guapo deu voler sortir al pati... o deu tenir sed. Obro els ulls, assimilant la informació. Es comença a fer clar. Surto al menjador, agafo el mobil. Les 6:45. 2 missatges de whatsap. Li poso aigua al Perico i obro el primer whatsap.
El Rootxi em diu que és una dia trist. Que s'ha mort el Leonard Cohen.

"Noooo..."

Faig emoticonos de cara plorant...i me'n torno al llit mentre una llàgrima de veritat em cau per la galta.
M'estiro i penso en el primer record que tinc de Leonard Cohen. Estic al cotxe amb el meus pares i la mama posa el seu cassette. "No mamaa....aquest senyor que parla noooo" . Sonava "Take this waltz".

El següent ja és de gran. Mirant "El tiempo de la felicidad" (¿Te acuerdas Álex?). Descobrint "Songs of love and hate". Va ser el meu primer cd seu. Jo tenia 17 anys.

...Tantes situacions amb la seva música de banda sonora. 

"I'm your man"....La hem cantat tants cops.
I "Who by fire", no fa gaire...via virtual.
I recordo posar-li "Suzanne" al Jordi, al poc de coneixe'ns...
Pfff... i recordo escoltar-lo d'acampada, i a casa...mentre preniem una birreta. I l'altre dia..sopant al pati amb els meus amics. Us enrecordeu?? Ell hi era.
I... recordo haver-lo pogut veure en concert. Fa 7 anys. Era el dia del seu aniversari. Feia 75 anys i tocava a Barcelona. ...Quina nit! Quina sort haver estat allà. Quina sort.
Tots els que com jo sigueu amants de les seves cançons... poseu-les a la gent que no el coneix, poseu les seves cançons als vostres fills... i segur que un dia somriuran, i s'emocionaran i us ho agraïran.

Ell posava paraules precioses, però reals,  quan nosaltres no ho sabíem fer. Ell ens ensenyava que havies d'intentar ser lliure,a la teva manera, i que s'ha de fer cas al cor, i que som afortunats...si tenim música.
Per això només em queda dir "Thankyou Leonard. You are my man" per totes les cançons que han sigut importants en molts moments de la meva vida. Per deixar-nos aquest tresor. Per aquest últim disc que ens has regalat abans de marxar. I per fer les nostres vides...  més boniques.

2 comentarios:

  1. em aquest cas "ell tambè era el meu home"
    jo+

    ResponderEliminar
  2. Cari no havia llegit la teva entrada i m'ha encantat. Jo els hi posaré als meus fills, t'ho prometo.
    LAIA

    ResponderEliminar