Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

sábado, 12 de septiembre de 2015

Amb coixinets de flors al sofà... BY LAIA


En els cursos d'escriptura sempre et parlen de la importància de fer una escaleta prèvia, un esquema, abans de començar a escriure una novel·la, un relat, una poesia... Seure i tenir clar què volem dir? com ho direm? en quin ordre? Jo no ho faig mai, no en sé, però m'he proposat intentar-ho en la pròxima novel·la. Avui encara no, avui, com sempre, escric perquè em ve de gust perquè ho necessito, perquè el blog em reclamava des que m'he llevat "LAIA! digues alguna cosa en aquest diumenge que no sap ben bé on pertany, que s'aferra a l'estiu i alhora nota que la tardor l'està estirant de la camisa, cap a ella. Fa un dia raro (sí, he dit raro encara que no sigui correcte, que ja n'estic una mica fins als nassos d'haver de corregir-ho tot). El diumenge s'ha despertat ennubolat i poc a poc sembla que es va aclarint, però... QUE NO ÉS DIUMENGE NENA! ostres, és veritat! però quina sensació de diumenge tan clara, no?! Aquesta diada que ens ha desorientat una miqueta... Bé, ara que recordo que és dissabte la meva visió del dia és una mica diferent, però segueix sense saber gaire bé de qui és aquest dissabte.

El que us deia, que jo d'ordre a l'hora d'escriure no en sé perquè jo escric perquè em surt, tal com parlo, ja ho sabeu molts de vosaltres. Em surt mentre cuino o escolto música, com avui que estava escoltant una cançó en un cd -OH MY GOD señores super modernillos-hipsters and co, sí, he dit CD!- i llavors he pensat que de vegades la cançó no parla de tu, sinó de l'altre. I que, de vegades, torna a costar però tornarem a aixecar-nos, somriurem als que ens rodegen, intentarem sempre ser feliços, que, com hem dit tantes vegades en aquest blog, la felicitat només és sorprenentment casual per uns "happy few", que la resta de mortals ens l'hem de buscar i l'hem de procurar. Hem d'esperar-la (en el sentit de desitjar-la, no de romandre quiets fins que arribi l'hora). Hem de fer que vulgui venir, creant un clima acollidor, posant coixinets de flors al sofà, preparant-li una tassa de cafè calentet,... si cremem uns troncs a la xemeneia ya ni te lo cuento! Hem de ser bons anfitrions per les coses bones, que si quan arriben no les cuidem marxaran. Així que l'objectiu del meu escrit d'avui, responent a això que dèiem de QUÈ VOLS DIR, A QUI, PER QUÈ... seria recordar únicament que la força que necessitem per fer el que ens proposem està sovint arraconada dins d'algun lloc del nostre cos (o cor).

I si avui veieu la felicitat que se us apropa, o ni que sigui la intuiu en algún fet o persona, rebeu-la bé i somrieu-li, que no se us escapi.

Bon dissabte a tots els lectors. Als ordenats i als desordenats; als que saben què volen dir i als que encara no ho han descobert; als que tenen clars els seus objectius i als que no, també.







1 comentario:

  1. Gracies cari, per recordar- nos aksts petites grans veritats. Tstimo

    ResponderEliminar