GANES DE TREPITJAR FULLES SEQUES by Aru

Obro els ulls. Fa fred. Vaig a tancar la porta del pati i sento els nois de l'institut del davant. Era guai estar a classe quan feia fred a fora.

I mentre em rento les dents penso en records de tardor. El primer que em vé el cap són els boniatos torrats de la iaia, i aquella olor quan entraves a casa seva. Els posava ja al forn abans de dinar perquè es féssin bé, i després ens els menjavem a mitja tarda, mirant la tele, al sofà.
Les fulles de plataner enganxades a un full de paper, quan estàvem al cole.
Les castanyeres...que abans arribaven amb el fred i últimament porten màniga curta.
Què més Aruna? ...Els halloween dels últims anys, tots disfressats de vampirs i freddy cruger, la Natàlia, amb un barret de bruixa cantant "I'm a witch", els nostres cumples, els rovellons, baixar la roba d'hivern (de colors més tristos) guardar la d'estiu, guardar inclús aquella samarreta que fa 3 anys que no et poses...per quan tornis a tenir el tipet dels 20, tapar-se amb una manteta, pendre una copa de vi davant la llar de foc (mmmmm!!!) i estar a fora, prenent el solet aquell càlid, que ja no crema.
Caminar trepitjant les fulles, que t'arriben al genoll (quan eres més baixet, està clar), pels boscos del Montseny, i agafar molsa.

Ja ha arribat la tardor! ("...ja no tindrem més calor". Algú sap si aquesta cançó tenia més de 2 frases?)

Amb coixinets de flors al sofà... BY LAIA

En els cursos d'escriptura sempre et parlen de la importància de fer una escaleta prèvia, un esquema, abans de començar a escriure una novel·la, un relat, una poesia... Seure i tenir clar què volem dir? com ho direm? en quin ordre? Jo no ho faig mai, no en sé, però m'he proposat intentar-ho en la pròxima novel·la. Avui encara no, avui, com sempre, escric perquè em ve de gust perquè ho necessito, perquè el blog em reclamava des que m'he llevat "LAIA! digues alguna cosa en aquest diumenge que no sap ben bé on pertany, que s'aferra a l'estiu i alhora nota que la tardor l'està estirant de la camisa, cap a ella. Fa un dia raro (sí, he dit raro encara que no sigui correcte, que ja n'estic una mica fins als nassos d'haver de corregir-ho tot). El diumenge s'ha despertat ennubolat i poc a poc sembla que es va aclarint, però... QUE NO ÉS DIUMENGE NENA! ostres, és veritat! però quina sensació de diumenge tan clara, no?! Aquesta diada que ens ha desorientat una miqueta... Bé, ara que recordo que és dissabte la meva visió del dia és una mica diferent, però segueix sense saber gaire bé de qui és aquest dissabte.

El que us deia, que jo d'ordre a l'hora d'escriure no en sé perquè jo escric perquè em surt, tal com parlo, ja ho sabeu molts de vosaltres. Em surt mentre cuino o escolto música, com avui que estava escoltant una cançó en un cd -OH MY GOD señores super modernillos-hipsters and co, sí, he dit CD!- i llavors he pensat que de vegades la cançó no parla de tu, sinó de l'altre. I que, de vegades, torna a costar però tornarem a aixecar-nos, somriurem als que ens rodegen, intentarem sempre ser feliços, que, com hem dit tantes vegades en aquest blog, la felicitat només és sorprenentment casual per uns "happy few", que la resta de mortals ens l'hem de buscar i l'hem de procurar. Hem d'esperar-la (en el sentit de desitjar-la, no de romandre quiets fins que arribi l'hora). Hem de fer que vulgui venir, creant un clima acollidor, posant coixinets de flors al sofà, preparant-li una tassa de cafè calentet,... si cremem uns troncs a la xemeneia ya ni te lo cuento! Hem de ser bons anfitrions per les coses bones, que si quan arriben no les cuidem marxaran. Així que l'objectiu del meu escrit d'avui, responent a això que dèiem de QUÈ VOLS DIR, A QUI, PER QUÈ... seria recordar únicament que la força que necessitem per fer el que ens proposem està sovint arraconada dins d'algun lloc del nostre cos (o cor).

I si avui veieu la felicitat que se us apropa, o ni que sigui la intuiu en algún fet o persona, rebeu-la bé i somrieu-li, que no se us escapi.

Bon dissabte a tots els lectors. Als ordenats i als desordenats; als que saben què volen dir i als que encara no ho han descobert; als que tenen clars els seus objectius i als que no, també.