La llegenda de los amantes de Teruel, explica la història d'una noia , de familia rica, i un noi pobre, que s'enamoren. El noi sap que la noia no es podrà casar amb ell si el seu pare no ho aprova, així que decideix anar a fer fortuna i li diu a ella que tornarà al cap de 5 anys.
Durant aquest temps el pare de la noia intenta fer-la casar varies vegades, però ella sempre li diu que es vol esperar fins a ser més gran...i el pare ho respecta. Passat el temps, el pare insisteix, i la noia, veient que el seu amor no torna... accedeix a casar-se. Al cap de poc...com us podeu imaginar, torna ell.
La va a buscar i li demana que li faci un petó, però ella diu que no pot, que ha de respectar al seu marit...ell insisteix, però ella s'hi nega... i ell es mor, al moment, de la tristesa.
Als pocs dies, al funeral del noi, ella s'apropa a despedir-se d'ell, a l'església, davant de tothom, i el besa...tan fort...i amb tan d'amor... que mor també.
Los amantes de Teruel es deien Isabel de Segura i Juan, però a les representacions que s'han fet de la història...a ell sempre se li ha dit Diego.
I sabeu què? La meva iaia es diu Isabel Garcia Segura... i el meu avi...es deia Diego.
:-)
Feliça dia als que esteu enamorats, als que recordeu grans amors, als que estimeu...
Als que...potser us enamoreu avui. Qui sap.
