No és un adéu per sempre :) BY LAIA

COMPANY

Persona que n'acompanya una altra o està en la companyia d'una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat. Company de classe, de joc, de carrera, de viatge. 

 

Recordo el dia que vaig arribar. El Pere em va avisar; "et presentaré la Carmen, no t'espantis, està molt atabalada i una mica despentinada...". Era el mes de juny i estàvem en plena campanya de preinscripcions. Va ser una formació a saco i a corre-cuita que la Carmen em donava entre preinscripció i preinscripció i entre trucada i trucada.
D'això fa 4 anys i mig, deu ni do, semblem iaies però sí, "com passa el temps".
Me'n vaig contenta d'haver-vos conegut, perquè des del primer dia (tot i que la feina, què vols que et digui, no m'apassionava), ha sigut força "portable" això de venir a treballar, gràcies a vosaltres, que m'heu ajudat, recolzat i somrigut.
La llista de noms seria llarga i innecessària, vosaltres ja ho sabeu.
Gràcies per les tardes tontes de feina entre "risas", deprés d'un St Tomàs amb una mica de vi, després d'algun intent de falsificació de títol, de preguntes absurdes de si som Blanquerna (havent respòs al telèfon dient "Blanquerna, bona tarda"), gràcies pels "picnics" al nostre súper restaurant preferit parlant de les múltiples utilitats de la coca-cola, del Dalsy-y te enchufo pal cole (m'heu ensenyat que es pot ser una mare molt pràctica i poc bleda si cal), els fax de tallers quan no quedaven places i les 3 "SIOE GIRLS" xiulavem quan entraven ;) , el 1,? dels regals... les sel·leccions musicals per suportar dies eterns, els ibuprofenos i paracetamols  intercanviats...
El Granier, el turc, els post-it amb encàrrecs al Nostrum.

Intento pensar en el moment en que ens van anar presentant... no sé... no recordo quan éreu desconegudes per mi, ara se'm fa estrany. De totes formes el més probable és que ens presentéssim soletes ja que la comunicació interna aquí brilla per la seva absència.

La veritat, és que ara que hi penso... hem rigut molt i hem fet de dies molt normals, moments molt divertits i especials..., de dinars que haurien pogut ser força depriments (no ens enganyem), àpats genials que ni en els millors restaurants hauriem gaudit tant. Que hem compartit bons moments i ens hem deixat les espatlles en els dolents (que n'hem tingut totes)... i que ha sigut molt maco òstia!.

(PARLO EN FEMENÍ PERÒ TAMBÉ HI HA HAGUT BONS COMPANYS, encara que els informàtics estan pilladíssims i són super frikis! ;).

US ASSEGURO QUE EM QUEDO NOMÉS AMB LES COSES BONES (i amb aquest trèbol de quatre fulles que em donarà molta sort). Demà ens acomiadem com cal, amb un petó i un somriure i ens desitgem BONES FESTES I BONA SORT! De totes formes això no és un adéu sinó un a reveure, que com diu una companya de "la casa" ;) "segur que ens tornem a trobar".


P.D. Acaba d'entrar un fax de tallers-salut escola... US HO PROMETO. Jo... xiulo, que demà plego (Carmen i Marta em perdonareu).



Gràcies per aCOMPANYar-me. 

SE EMPIEZA A ENVEJECER 
CUANDO SE DEJA DE APRENDER

                                 Proverbio Chino

Com animals... BY LAIA

Aquest matí he pujat al bus i m'he assegut en un d'aquests raconets de 4 places, i he deixat el meu bolso i una bossa extra de les meves, com sempre carregada com una mula, al seient del costat. Hem de puntualitzar que el bus anava força buit. Al cap d'un parell de parades ha pujat una dona amb cara de gos rabiós que ha vingut cap al lloc on seien les meves bosses i ha fet una mena de grunyit mentre assenyalava el seient, ... He flipat i he aixecat el cap buscant la cara d'un orangutan sota l'abric, però no, no era un animal sino una dona la que era incapaç de dir "perdona, em permets?". I que segurament més enllà del "perdona..." no hauria hagut de dir res més, perquè jo m'hauria afanyat a treure les meves coses dels seients que evidentment són primer per les persones i després per les bosses,... després pels animals amb abric? (potser primer els animals que les bosses però acompanyats d'un humà que parli, si us plau).

He apartat els meus "trastos" del seu seient i la tia maleducada marrana no m'ha dit ni gràcies, que costa molt?. Jo li he dit molt clar però:

- DE RES!.

Hem arribat a un punt en que hem de grunyir?. Com si fossim animals de granja?. Quina pena que em fa i quina òstia que li hauria fotut a la orangutana aquella.