Ahir la Patty, la meva cosina-germana (mai millor dit) em va dir que teniem el blog una mica abandonat, que feia dies que esperava una "nova entrada" i vaig prometre-li que d'avui no passava.
De vegades la inspiració ve tota de cop i després ens abandona durant un temps, aquestes coses passen, ... la vida, ja se sap...
De la mateixa manera que l'amor, la inspiració arriba quan menys la busques, quan menys t'ho esperes.
Afortunadament, per passar les èpoques en que la inspiració escasseja, i l'amor també, tenim algunes grans persones, per xerrar, riure i fer una birra.
Que podem afrontar temporades poc inspirades i fins i tot poc "amoroses" però no podem suportar gaire temps sense bones companyies, bons amics, bones germanes... i cosines com tu.
Fa una estona un noi m'ha preguntat "a tu què t'agrada de la vida?". He divagat, no he sabut massa bé què dir-li. Ara ho entenc. A mi el que m'agrada és la gent.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
És un cas d'aquests on la resposta la tenies davant dels nassos :) me n'alegro que fos profitós.
ResponderEliminarLa vida en si misma es lo más preciado que tenemos, osea que a mi lo que me gusta de la vidad es vivir...
ResponderEliminarLa vida s'ha d'omplir de gent que t'estima i t'ajuda sense esperar res a canvi.
ResponderEliminarI tenint cosines-germanes com vosaltres....que mes es pot demanar? ;)
Res més cari,res de res! ;)
ResponderEliminar