És el meu 2on dia de vacances. I no he parat. Però estic contenta i les penso disfrutar.
El dimecres, l´últim dia de cole, els pares van venir a buscar als nens després de dinar i vaig poder saludar-los, desitjar Bon Nadal a tothom… conèixer als que encara no conexia… (Jo sempre marxo a les tres i no em creuo mai amb ells).
Entre tots m´han regalat una capsa de xocolates i bombons que té una pinta…!!!!
Però el millor regal és que et diguin “Aruna… ja sé que és una lluita constant, amb la Maria, pel menjar, però moltes gràcies per la teva paciencia! “ o “Ah, per fí et conec, la nena està tot el dia que si la Luna això que si la Luna allò…” “és Aruna. Jeje”.
El millor regal d´aquest Nadal me l´ha fet, sens dubte, la mare de l´Elena quan em va aturar pel passadís:
-Hola.. tu ets la Luna,oi?
-Aruna
-Ah, Aruna, és que l´Elena t´estima tant i parla tant de tu! M´explica coses i contes, i em canta cançons que m´agraden molt!...i jo li pregunto que qui li ha ensenyat… i sempre és la mateixa persona. T´apreciem molt. Moltes gràcies.
No. Moltes gràcies ho dic jo.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
viernes, 24 de diciembre de 2010
miércoles, 15 de diciembre de 2010
MITJONS, PETONS.... by Aru
Fa uns dies que començo els matins amb 4 amics especials que em fan somriure. No penseu malament, ara us ho explico.
Quan teniem 15, 17, potser 19 anys, escoltavem Sau, Sopa, Gossos, Els Pets… I m´encantaven. Ens identificavem amb les seves lletres, ens feien somiar una mica, ens explicaven històries que podien ser reals, en una llengua propera, que sempre toca més. Tot i que potser la majoria de música que esoltem és en anglès… i hi ha cançons que posen la pell de gallina, no cal dir-ho, un…”T´ompliré els ulls de flors” Així, en català, m´arriba més. Té algo especial, algo de casa.
I ara tenim 30 anys, no 17, i aquelles cançons ens segueixen agradant… però ens queden lluny.
Per sort… aquí arriben Els Amics dels que us parlava, Els Amics De Les Arts, i ens tornem a identificar amb lletres escrites en català. Perquè tots hem posat 10 euros de benzina pq no en tenim per més?" I ens agradaria que ens diguéssin "Com ho tens per escapar-te amb mi?" O no?. I a totes ens han dit algun cop, potser no tan ben dit, que “tot i no ser massa guapo sóc molt divertit”. Clar que sí. I… no sé si a tots, però a mi SEMPRE se´m cremen les torrades.
Gràcies amics per fer-nos recordar situacions còmiques, riure de les incòmodes, imaginar-ne de interessants i somiar amb algunes... surrealistes.
I fer-nos una mica feliços a tots, a la canalla… i a les mares.
Us deixo el link de la 1a cançó que vaig escoltar jo dels Amics de les Arts, per si algú encara no els coneix.
Que somrigueu.
http://www.youtube.com/watch?v=B1-RxoP4AdU
Quan teniem 15, 17, potser 19 anys, escoltavem Sau, Sopa, Gossos, Els Pets… I m´encantaven. Ens identificavem amb les seves lletres, ens feien somiar una mica, ens explicaven històries que podien ser reals, en una llengua propera, que sempre toca més. Tot i que potser la majoria de música que esoltem és en anglès… i hi ha cançons que posen la pell de gallina, no cal dir-ho, un…”T´ompliré els ulls de flors” Així, en català, m´arriba més. Té algo especial, algo de casa.
I ara tenim 30 anys, no 17, i aquelles cançons ens segueixen agradant… però ens queden lluny.
Per sort… aquí arriben Els Amics dels que us parlava, Els Amics De Les Arts, i ens tornem a identificar amb lletres escrites en català. Perquè tots hem posat 10 euros de benzina pq no en tenim per més?" I ens agradaria que ens diguéssin "Com ho tens per escapar-te amb mi?" O no?. I a totes ens han dit algun cop, potser no tan ben dit, que “tot i no ser massa guapo sóc molt divertit”. Clar que sí. I… no sé si a tots, però a mi SEMPRE se´m cremen les torrades.
Gràcies amics per fer-nos recordar situacions còmiques, riure de les incòmodes, imaginar-ne de interessants i somiar amb algunes... surrealistes.
I fer-nos una mica feliços a tots, a la canalla… i a les mares.
Us deixo el link de la 1a cançó que vaig escoltar jo dels Amics de les Arts, per si algú encara no els coneix.
Que somrigueu.
http://www.youtube.com/watch?v=B1-RxoP4AdU
pisando busco... digo buscando piso... BY LAIA
... ya no veo nada... no sé si busco piso con 3 habitaciones, habitación de 2 pisos, comedor con luz, piso para compartir, fianza para compartir, compartir piso, fianza, cama... ¿? ... me vuelvo loca! ... piso amplio, amplio comedor con 3 meses de fianza, fianza sin luz ni piso ni nada... ya no sé si busco piso o el piso me busca, o se esconde... pero yo no encuentro nada! ... hasta los mismísimos!!!!
Queridos Reyes Magos... este año he sido buena, sólo os pido un piso decente, a un precio decente, y seré la niña más feliz del mundo.
Queridos Reyes Magos... este año he sido buena, sólo os pido un piso decente, a un precio decente, y seré la niña más feliz del mundo.
lunes, 13 de diciembre de 2010
un dilluns... By Laia
Avui és dilluns i ha sigut un dia de merda perquè, per començar i acabar, m'anava adormint pels racons aquí a la feina. Mortal. D'aquella son potent que no pots controlar, que se't tanquen els ulls... i que penses que et podries adormir inclús depeus en qualsevol lloc... Bufffffff. Molt heavy. Ha sigut un dilluns de merda i feia fred a fora, i a dins també, i a mi em feia mal tot, a sobre, toca't els nassos que estem de festival de l'humor...
Ara ja casi s'acaba el dia, o com a mínim s'acaba lo pitjor. Ara desseguida ja puc plegar i anar cap a casa. Bé, cap a casa no perquè primer he quedat per visitar un pis, a veure quin zulo em presenten i quan me'n demanen, perquè no tenen vergonya... Preferiria anar-me'n a casa directa i ficar-me al llit a dormir 12 hores seguides (que crec que no ho he fet en la meva vida però és igual). Ara agafa el metro i després el ferrocarril i a veure quanta gent m'empeny i em trepitja, això sense tenir en compte ja els que no saben què és el desodorant i aixequen el braç per agafar-se a la barra metàl·lica i tu vols vomitar... però no passa res. A veure si tinc una mica de sort i quan s'obrin les portes em deixen sortir per variar una mica... seria fabulós.
Bé, el tema, que si no ho he dit encara doncs ha sigut UN DILLUNS DE MERDA, però No passa res!!! s'acosta el NADAL NADAL FESTA D'ALEGRIA i tocarem la zambomba! ole ole!. Apa, demà segur que serà millor.
Ara ja casi s'acaba el dia, o com a mínim s'acaba lo pitjor. Ara desseguida ja puc plegar i anar cap a casa. Bé, cap a casa no perquè primer he quedat per visitar un pis, a veure quin zulo em presenten i quan me'n demanen, perquè no tenen vergonya... Preferiria anar-me'n a casa directa i ficar-me al llit a dormir 12 hores seguides (que crec que no ho he fet en la meva vida però és igual). Ara agafa el metro i després el ferrocarril i a veure quanta gent m'empeny i em trepitja, això sense tenir en compte ja els que no saben què és el desodorant i aixequen el braç per agafar-se a la barra metàl·lica i tu vols vomitar... però no passa res. A veure si tinc una mica de sort i quan s'obrin les portes em deixen sortir per variar una mica... seria fabulós.
Bé, el tema, que si no ho he dit encara doncs ha sigut UN DILLUNS DE MERDA, però No passa res!!! s'acosta el NADAL NADAL FESTA D'ALEGRIA i tocarem la zambomba! ole ole!. Apa, demà segur que serà millor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)