El teu record, per tot arreu... By Laia

Avui fa 4 anys que se't va emportar la vida... no diré que ens vas deixar perquè tu no ens haguéssis deixat mai. T'estimo iaia i penso en tu, cada dia del món. No hi ets però et trobem per tot arreu; en l'olor del forn quan fem castanyes, o en la del detergent "bo" quan obrim la rentadora, o quan trio la roba per colors, o a la cua d'una tocineria de barri on pots parlar amb el xarcuter, a la merceria de les noies simpàtiques, en unes mans petites amb olor a crema hidratant, o en una cavalcada de Reis, somrient sota els carmels... és fantàstic tenir el teu record per aquí molt aprop. SEMPRE, IAIA, ALLÀ ON SIGUIS, T'estimem molt.

El viajar es un placer... o créixer al seient del darrera... BY LAIA

Oye, me dio una fiebre el otro día. Avui canturreaba aquesta cançó, i m'he recordat de quan anàvem amb cotxe amb els meus pares. A mi m'agradava molt fer viatges amb cotxe, em semblava molt emocionant anar d'aventura. Perquè encara que anéssim a casa els avis i prou, els nostres viatges amb concursos radiofònics  i estirades de cabells i patades voladores i balls de la Bilirrubina, sempre eren una aventura.

De molt petites, el Ginés encara no hi era, clar, ens barallàvem al cotxe. Els meus pares, molt joves, anaven davant i nosaltres tres darrere, matant-nos. Ens pegàvem perquè una volia un joguet que tenia l'altra o perquè volia seure al mig, o no volia seure al mig i li havia tocat, o perquè ens feia ràbia... ho dèiem així tal qual i ens quedavem tan amples "és que m'està fent ràbiaaaaa!". El meu pare es posava una mica nerviós si fèiem el show mentre conduïa i de tant en tant podia deixar caure una mà voladora, sense massa mala hòstia... però voladora i descontrolada, al cap i a la fi. Podia caure al cap d'algú, que segurament seria la que menys culpa tenia, típic. També podia ser que la mà voladora agafés una nina pel ganyot i que la llencés volant per la finestra. La meva mare posava música, cantava, s'inventava jocs... per evitar que ens llencés a nosaltres, per la finestra. 

Jugàvem a "Ràdio Puerto Rico", on la meva mare era una locutora de ràdio que ens trucava i ens feia preguntes i qui l'encertava guanyava... "100 grams de cafè Únic!". Ens encantava jugar a Ràdio Puerto Rico, encara que no ens agradés el cafè, això ningú s'ho plantejava... (les preguntes eren de l'estil: "qui és el President de la Generalitat", o "com es diu "el què fos" en anglès", així que ella intentava ser molt didàctica. Molt bé, mami.).

Una vegada vam anar a la Borgonya amb cotxe, (bueno, moltes vegades, però us n'explico una). Era un viatge d'unes 7 hores, això sí que era AVENTURA-AVENTURA de les guays. Anàvem carregats com mules, com us podeu imaginar i el  meu pare ens va demanar que no agaféssim trastos, que el maleter anava a tope i ja era prou merder tot plegat. Segur que la meva mare portava als peus una bossa amb kikos, xocolates, ametlles i mil marranades per distreure-ns quan estiguéssim molt "rabioses" i apunt d'assassinar-nos les unes a les altres.  Vivíem al carrer Anglesola i vam carregar el cotxe i vam decidir que els cistellets-cunes dels nenucos no eren un trasto, així que els vam baixar D'AMAGAT i els vam posar als peus, davant nostre i vam seure com bones nenes. El meu pare va acabar d'ubicar les maletes i bosses i bossetes i intentava posa-ne als peus de la part del darrera i no podia i s'ajupia i no veia què hi havia... jo no sé com és que no ens va matar aquell dia. Però què és això?! i les cunes van sortir volant... per la porta, aquest cop vam canviar la via de sortida. I nosaltres "noooooo", rotllo "no sin mi hija". Al final els ninos i les cunes van quedar-se a Barcelona, però a casa, no al carrer tirats, clar. Crec que no vam fer gaire drama, més aviat devíem riure una mica de nosaltres mateixes, ja ho fèiem bastant llavors això... 

Quan érem més grandetes vam deixar de donar pel sac amb les baralles per fer-ho amb una meravellosa BSO que els meus pares aguantaven estoicament, pobrets, mai van dir res... o no els sentíem? 

El repertori era ampli i completet i anava des de Sopa de Cabra "sobre, sota, al llit o drets, o millor anem a algun lloc on potser algú ens pugui veure", "uo uo uo uooo obre les portes, si estàs calenta...", també tenien cançons en castellà, per aprendre idiomes ja que a l'escola no ens en ensenyaven, "no podría estar ni una noche más sin chupar tu sexo... el sexo que me hace feliz", i seguia una frase preciosa que deia "penetrar tu sexo, penetrar tu sexo, penetrar tu sexo...ahhhhh por delante y por de, por delante y por de, por delante y por detrás!" taxánnnn :)  Això de "penetrar tu sexo" ho repetia tres cops per si no ho havíen entès bé els teus pares.

També ens agradava SAU, que deien coses més suaus... com "tu encens el meu foc, tu em fas tornar el més gran del pecadors", però clar, això els hi devia sonar a nana per anar a dormir després del "por delante y por de...".

Abans del Rock català, però, he de dir que vam tenir també una època en la que fèiem de "coros" amb coreo inclosa d'un disc, bé, no, d'un K7, que li encantava a la meva mare de 4.40, del Juan Luis Guerra. Anàvem a passar els caps de setmana, per aquella època, a Sant Quirze de Safaja i posàvem l"Ojalá que llueva café" i "La Bilirrubina" i cantavem tots i nosaltres al darrera fèiem coros i ball i tot. Una decidia els "passos" (passos que només tenien braços i no peus) i les altres la copiàvem. Unes artistes de la revista, vaya. 

Jo crec que la nostra etapa musico-viajera va arribar al seu punt màxim quan vam ensenyar a les nostres cosinetes (de 4 i 6 anys més o menys) una bonica cançó de Gossos. Vam anar de vacances prop de Sant Carles de la Ràpita, amb la meva mare, la meva tieta i les 5 nenes. Un assolellat matí d'agost ens dirigíem a una caleta quan sonava el nostre jo diria que ja CD, de Gossos. I cantàvem... i les nenes també van cantar... "Cada matí, em sembla una nit, sento que el temps passa i tu no ets amb mi". fins aquí tot bé. Però seguia així: "cansat de jugar... tot sol amb la mà...malgastant vides que tu no voldràs". No comments. Pobre tia Mima... ;)

Bon cap de setmana a tothom i, si viatgeu amb cotxe... poseu molta música!

LA SUPER GENERACIÓ QUE NO TÉ FRED by Aru

Estic aquí asseguda a la meva cadira del despatx, amb 2 leotardos, un xal d'aquests que més aviat semblen una manta, i l'estufa encesa, of course. Estic bé ara, no tinc fred; fa bon dia avui.
Ara d'aquí una estoneta sortiré a dinar i em posaré el meu abric rollo anorac, per sota el cul, amb caputxa peluda, i els guants també.
M'agradaria haver-me posat unes mitgetes mones, amb el vestit, i una caçadoreta així mig descordada com si fos d'un aparador de zara jo. Però jo...tinc fred.
Quan arribi a casa em treuré la roba i em posaré uns pantalos de xandal molt calentets que tinc, les sabatilles peludes, una samarreta de màniga llarga..i un jersei peludet molt mono amb un cor al davant.  Estaria molt bé posa-me una samarreta llarga i uns shorts amples d'aquests de floretes super comodos...que se't veu tot per tota arreu... seria més moneta, segur. Però és que tinc fred jo, mira.

Potser és perquè sóc de lletres, que no sabia que la temperatura corporal canviava amb les generacions. Sabia que abans la gent era molt baixeta... i que eren més peluts. no? i...mmm... que cada cop vivim més anys... Però es veu que la generació que té ara uns 20 anys... NO TENEN FRED TU! QUINA SORT! QUINA ENVEJA!!

Veig noies cada matí amb uns texans i una jaqueteta només! Avui n'he vist una només amb sudadera! Us ho juro! També he vist una noia que portava una camisa fineta i una americana oberta..tan mona ella!!  i una noia al metro amb un top per mitja panxa!!!Flipant. Són super forts o algo. També veig nois i noies que porten pantalons per mitja cama, amb mitjonets d'estiu i bambetes d'estiu. I jo amb els descansos i els texans per dintre perquè no m'entri corrent d'aire. Vaya carnaval!!

Avui tinc un sopar i em pensava posar una camisa de màniga llarga i una americana...sota l'abric. Però...no sé...i si tothom va amb tirants i pantalons curts? I si em menjo unes guindilles per entrar en calor i busco a la maleta d'estiu? ... Ara que hi penso, crec que no caldrà perquè són tots de la meva edat més o menys...
En fi, sempre puc portar 10 capes i anar traient... segons convingui. no? tirants, samarreta de màniga llarga...jersei...abric....xal-manta...